Tastet de bones pràctiques: inspirar, aprendre i compartir experiències culturals

  
Un recorregut per iniciatives locals que demostren com projectes ben dissenyats poden generar impacte social, fomentar participació i enriquir comunitats.
  

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després? Tots sabem que el període d’avaluació és tant o més important que el projecte en sí, perquè ens ajuda a reflexionar sobre els seus punts forts i febles, a proposar millores i, en definitiva, a no cometre els mateixos errors de cara a una futura edició. Sovint, però, la falta de temps i de recursos acaba guanyant el pols a aquesta etapa final de conclusió i valoració i, en un obrir i tancar d’ulls, ha passat tot el curs i cal centrar els esforços en preparar la nova programació. Aquest és el dia a dia de molts equipaments culturals.

Si moltes vegades hem de fer mans i mànigues per dedicar una estona a l’avaluació dels nostres propis projectes, el fet de comparar-nos amb d’altres iniciatives per seguir creixent i aprenent es converteix en una tasca, si bé enriquidora i constructiva, pràcticament inabastable.

El Banc de Bones Pràctiques (BBP) intenta millorar aquesta situació, posant-se com a repte principal el fet d’oferir un servei útil i accessible als municipis amb l’elaboració d’un recull de bones pràctiques de les quals se’n pugui garantir la qualitat. Per aconseguir-ho, la seva metodologia d’avaluació, que ha de ser ben rigorosa, esdevé determinant. Prova d’això és que tan sols poden formar part de la Xarxa BBP aquelles pràctiques considerades "bones" o "significatives".

Constituït l’any 2014 fruit d’un conveni entre la Fundació Pi i Sunyer i la Federació de Municipis de Catalunya, el BBP és una iniciativa pionera al món local que també té per objectiu promoure la millora i la innovació dels governs locals compartint amb els municipis totes aquelles bones pràctiques que identifica i inclou a la seva base de dades.

El passat mes de març va presentar el llibre 'Bones pràctiques municipals 2014-2018', compost per la mostra de més de 300 pràctiques de qualitat dutes a terme a 81 municipis, tots ells amb més de 5.000 habitants. En aquest document s’hi pot llegir un breu resum de totes les activitats, de les quals es pot adquirir més informació al lloc web [2]: cadascun dels casos introduïts com a pràctica "bona" o "significativa" consta d’una fitxa tècnica amb informació més concreta i detallada, on es para especial atenció als resultats, les flaqueses i fortaleses i les propostes de millora. Per bé que, en alguns casos, no queda del tot clar si la pràctica en qüestió es segueix realitzant en l’actualitat, tant el llibre com el lloc web son recursos pràctics per conèixer-ne altres detalls, ja que sovint la informació publicada a les pàgines web dels propis centres o equipaments és força breu.

En relació de nou al llibre editat, s’argumenta a la primera part quins són els principals criteris de selecció de BBP i el per què de la metodologia emprada a l’hora de seleccionar les pràctiques en qüestió. Així doncs, la innovació, la factibilitat o la planificació, son alguns dels elements clau a l’hora de fer una valoració.

D’altra banda, també es dedica un espai als resultats extrets en forma de gràfics i taules que permeten, per exemple, seguir l’evolució del nombre de pràctiques presentades al llarg dels 4 anys estudiats i els àmbits en els quals es classifiquen. Tal i com mostra el gràfic següent, les bones pràctiques relacionades amb l’àmbit de la cultura i la lectura pública tenen dos dels percentatges més baixos, situats tan sols lleugerament per davant dels àmbits de mobilitat i immigració.
 

  
Ara bé, cal no oblidar que la cultura també és present en altres pràctiques, especialment les que tenen a veure amb salut pública i amb la gent gran. De fet, al mateix document s’especifica que “la majoria d’aquestes pràctiques tenen un caràcter transversal i estan connectades amb més d’un àmbit.”

A continuació us descrivim breument algunes de les pràctiques que hem trobat més significatives, especialment per la seva originalitat.  Es tracta d’un petit tastet per fer-vos venir bon gust de boca i animar-vos a fer un cop d’ull a la resta de propostes, totes elles molt interessants:
  

Club Bibliofamília (Mollet del Vallès), Categoria Lectura Pública

Iniciativa desenvolupada a la Biblioteca Can Mulà i orientada al públic familiar, després d’haver detectat que a molts pares i mares podien dedicar poc temps a remenar i fullejar els materials disponibles de la biblioteca abans de fer-ne la selecció. Consisteix en oferir lots de llibres i materials personalitzats o sorpresa a les famílies, amb la voluntat de dinamitzar l’àrea infantil de la biblioteca tot convertint-la en un punt de trobada, de fomentar la lectura dels pares i mares amb els seus fills, i de fidelitzar aquest tipus de públic.
  

Concerts a la Biblioterrassa (La Roca del Vallès), Categoria Lectura Pública

Pràctica desenvolupada a la Biblioteca del municipi un any després de la seva obertura (2003), en adonar-se de l’oportunitat, i a la vegada el deure, de treballar al servei de les activitats culturals en una població que aleshores tenia aproximadament 8.000 i no disposava de cap altre equipament cultural. Consisteix en oferir concerts a la terrassa de la biblioteca durant els mesos d’estiu, els quals tenen en comú el fet de mostrar músiques de cultures i estils diferents i sempre van acompanyats d’un petit refrigeri.  Quina és la connexió entre l’activitat (concerts de música) i l’espai on es desenvolupa (Biblioteca)? El fet de preparar una selecció de material musical i documental provinent del fons de la biblioteca i relacionat amb l’estil o cultura que es recrea a cada concert.
  

El Fanalet dels Reis Mags d’Orient. Renovació de la Cavalcada de Reis amb participació dels infants (Sabadell), Categoria Cultura

Iniciativa impulsada des del Servei de Cultura de l’Ajuntament i l’equip coordinador de la Cavalcada amb el principal objectiu de treballar les festes i tradicions populars a les escoles. Consisteix en un procés de renovació de la Cavalcada a través de la creació d’un conte, com a relat municipal i oficial d’aquesta festa, i la construcció d’un fanalet com a suport material del conte. Paral·lelament, l’Ajuntament encarrega a l’Escola Superior de Disseny Industrial la fabricació de 9.000 fanalets que es reparteixen a totes aquelles escoles que ho sol·liciten pels seus alumnes.
  

Murs Lliures. Espais per graffitis autogestionats per joves (Gavà), Categoria Cultura

Projecte promogut per la comissió de cultura urbana en el marc del procés participatiu Junts Fem Barri i desenvolupat amb el suport de la Regidoria d’Urbanisme i de Joventut. Consisteix en la ubicació d’uns murs de formigó a la ciutat on s’hi poden fer pintades lliurement que fomenten l’expressió artística dels carrers. Entre els objectius principals, destaca el d’afavorir i donar sortida a la creativitat dels artistes urbans de la ciutat.
  

Camina, fes salut i descobreix els edificis de l’Hospitalet. Caminades saludables per gent amb malalties cròniques i degeneratives (L’Hospitalet de Llobregat), Categoria Salut Pública

Programa impulsat pel Servei de Salut de l’Ajuntament d’Hospitalet i l’Institut Català de la Salut, amb la col·laboració del Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni. Consisteix en organitzar unes caminades per la ciutat, d’entre 4 i 6 km, combinades amb visites a l’interior d’edificis singulars. La prioritat número 1 en aquest cas és la de lluitar contra el senderisme i fomentar la pràctica d’exercici físic, especialment a persones de la tercera edat amb malalties i problemes de cohesió social.

Si creieu que el vostre projecte també pot formar part d’aquest extens i variat recull de bones pràctiques, podeu donar-vos d’alta com a usuaris omplint el formulari del BBP i fent la vostra proposta. Si aquest no és el vostre cas, aquest document pot ser, ben mirat, una bona lectura per tots aquells que vulgueu inspirar-vos i ampliar perspectives de cara a la programació i al disseny d’activitats del curs vinent!
  

Idea central 

Les bones pràctiques culturals locals —sistemàticament avaluades i compartides— són eines clau per inspirar, aprendre i enriquir les polítiques i accions culturals en diferents contexts municipals

Accés

PDF: Bones Pràctiques Municipals 2014 - 2019 [3]