Queer dius?

 

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

 

‘I am your worst fear, I am your best fantasy’
 

Fa molt temps que aquest lema es va convertir en una icona dels moviments d’alliberament sexual [2] arrel de les protestes de Stonewall [3] a Nova York un 28 de juny de 1969. Vuit anys més tard [4], dos després de la mort del dictador Franco, el 26 de juny de 1977, es va portar a terme a Les Rambles de Barcelona la primera manifestació de tot l’estat, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) amb la participació de quatre mil persones reivindicant els drets i llibertats de les persones LGTBI. En el 77, les dones trans van tenir un paper vital, ocupant la capçalera de la manifestació amb el lema ‘Nosaltres no tenim por, nosaltres som [5]’

 
 

Obertura de la manifestació de 1977 | FAGC Barcelona, 26 de juny 1977
 
 

Despertaven així uns moviments d’alliberament sexual, que com han criticat [6] i critiquen actualment alguns col·lectius [7], han acabat majoritàriament engollits per un sistema que ha construït un aparador [8] pels seus negocis gràcies als drets i llibertats conquerits les darreres dècades. Els moviments d’alliberament sexual, dins la seva diversitat han anat guanyant visibilitat fins unir-se sota el més inclusiu dels paraigües que s’ha trobat, les sigles LGTB [9]I [10].
 

Ara però, tenim davant nostre un ampli debat obert a partir de la teoria queer [11], que aborda l’alliberament sexual i de gènere més enllà de les etiquetes. O potser ha generat encara més etiquetes [12]? El que és segur és que procura partir de base i sense pressupòsits. És per això que se li atorga un nou significat a la paraula queer [13] ['estrany'] que permet una nova mirada retrospectiva i de futur a les múltiples identitats socials. Identitats que inclouen la construcció del gènere, la sexualitat i les relacions socials en el seu sentit més ampli. Una de les teòriques sobre el tema, Judith Butler [14], defensa entre d’altres que el gènere és performat [15] i que per tant totes les identitats, sexuals i de gènere, només són constructes socials. ‘La paraula queer vol ser un lloc de contestació col·lectiva, un punt de partida per a una sèrie de reflexions històriques i imatges futures’ diu Butler.
 

Des de la filosofía, però també des de la pràctica, Paul B. Preciado [16] constribueix a construir relats entorn aquesta teoria, com va fer al MACBA [17]. Són moltes les manifestacions culturals que podríem englobar en el queer. Van de tan antic com els Hermafrodits [18] clàssics fins a l’actual col·lectiu el Palomar [19]. Sonen des de Queen [20] a Arca [21], passant per les Kumbia queer [22] i també s’escriuen a partir de moltes veus, com les que es van poder sentir al festival QLit [23], o es poden veure cada any al FICGLB [24] o la mostra Fire! [25]
 

Lluny de la teoria queer, la realitat que evidencia un informe [26] de Media.cat sobre la imatge dels moviments d’alliberament sexual als mitjans catalans, és que l’home jove gai n’és encara la imatge referencial dels col·lectius. D’altra banda però, de l’informe s’extreu que els temes vinculats a la cultura i les arts es troben en un 14% de les informacions sobre el col·lectiu, i n’aporten una perspectiva més positiva.
 

Ja per acabar et direm que si  Vols teoría queer (o millor la veritat)? [27] pots trobar aquest recull de reflexions de Cathy J. Cohen i Tavia Nyong’o, que analitzant en el punt en què es troba el ‘queer’ actualment, tant des del punt de vista teòric com en la seva vessant més pràctica.
 

De fet, a la pràctica us hi podeu sumar sortint al carrer a celebrar la diversitat d’identitats de gènere i les múltiples tendres insubmises!
 
 

 

   

 

 

_____________________________________________________________________

 

N. E.

 

Enguany, volem ressaltar l’aprovació de la primera llei estatal LGTBI, concretament, la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI, on han calgut gairebé 45 anys de democràcia per fer-la possible, enmig de molta dedicació i reivindicació de diverses persones i col·lectius LGTBI. 
 

Probablement l’absència més important de la llei és el no reconeixement o inclusió de les persones no binàries en el text, per  mitjà de l’omissió (o altres formes inclusives) de la menció relativa al sexe en els documents oficials.

Per altra banda, i des de l’àmbit local cada vegada son més els municipis que implementen polítiques LGTBI, arran, fonamentalment, de les competències locals que atorga la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. El món local és clau a l’hora d’implementar aquest marc legislatiu i desenvolupar polítiques públiques de sensibilització i de defensa de la diversitat sexual i de gènere, i en general de la garantia de les llibertats individuals i col·lectives i de construir territoris lliures d’LGTBI-fòbia. 
 

 D'altra banda, hem actualitzat les redireccions d'URL.