Crema virtual i falla immaterial: pensar rituals culturals més enllà de la materialitat

  
Una reflexió sobre com les pràctiques tradicionals —com la crema de falles— es transformen en entorns digitals i com això ens obliga a repensar el que entenem per ritual, comunitat i experiència cultural.
  

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

La Falla Immaterial [2] és un projecte de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València que pretén apropar la ciència a la ciutadania a través de la cultura popular, concretament, les Falles de València. Les dades que s’obtenen a partir de l’impacte de les falles a les xarxes socials i la comunicació a través d’internet permeten construir des de l'any passat les primeres falles immaterials de la història, creades per una intel·ligència artificial. Unint així la tradició fallera amb la tecnologia.

 

La Falla Immaterial és anònima, oberta i dinàmica. Aprèn dels usuaris i s'auto-construeix gràcies a les paraules, les emoticones i les fotografies que els participants han compartit amb més freqüència a Twitter mitjançant algorismes automàtics d'anàlisi de dades. La imatge de la falla combina els continguts que provenen dels darrers missatges enviats pels perfils fallers, i permet interactuar-hi a través de les xarxes socials.

També en aquest corrent tecnològic entorn les falles, trobàvem enguany la Neurofalla. És el cas d'un ninot en forma de neurona la Plaça del Jesús de València, que mitjançant una app desenvolupada per l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i Comunicació (IRTIC) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV) que promou la divulgació científica en el context faller. En aquest cas, la realitat augmentada ha obert noves possibilitats divulgatives des de la materialitat de la mateixa falla, fins la virtualitat que permet aportar informació extra sobre els últims avenços en neurociència.

Aquests projectes fallers, a través de la ciència ciutadana, pretén implicar la ciutadania que és col·laboradora imprescindible aportant les seves dades, i alhora apropen la cultura científica a un públic general entorn la cultura popular.
 

Aquí podeu veure el vídeo de la cremà de la falla immaterial d’aquest 2018:
 

Idea central 

La transposició de rituals culturals al món virtual revela que allò essencial d’un ritual són les relacions i significats compartits, no només els objectes o les formes físiques que els han acollit tradicionalment.