La cultura com a política transversal: Europa busca noves aliances

La Nova Agenda Europea per a la Cultura vol redefinir el paper de la cultura davant els reptes socials, econòmics i democràtics del continent. Més que una actualització de polítiques sectorials, el document proposareforçar els vincles entre cultura, educació, cohesió social, innovació i cooperació internacional. Una mirada que connecta directament amb una de les preguntes centrals d’Interacció’18 [2]: què passa si deixem de pensar la cultura com un àmbit especialitzat i la considerem una dimensió constitutiva de la vida col·lectiva?

La cultura acostuma a aparèixer en les polítiques públiques com un sector específic, delimitat per equipaments, programes i pressupostos. La Nova Agenda Europea per a la Cultura presentada per la Comissió Europea el 2018 intenta desplaçar aquesta mirada. El document proposa entendre la cultura com una infraestructura capaç d’incidir simultàniament en la cohesió social, el desenvolupament econòmic i les relacions internacionals.

La proposta neix en un context marcat per l’augment de les desigualtats socials, la polarització política, les transformacions digitals i les dificultats de participació cultural. La Comissió afirma que més d’ un terç de la població [3]  europea no participava en activitats culturals i plantejava la necessitat d’ampliar les oportunitats d’accés i implicació ciutadana.
  

Les Capitals Europees de la Cultura han estat un dels principals laboratoris europeus per experimentar el potencial social, urbà i simbòlic de la cultura.
  

La dimensió social de l’Agenda aposta per reforçar les capacitats culturals de la ciutadania, afavorir la mobilitat dels professionals i entendre el patrimoni com un recurs compartit per construir sentit de pertinença. La cultura apareix vinculada a la salut, al benestar, a la inclusió i a la regeneració comunitària.

La dimensió econòmica va més enllà de la defensa de les indústries culturals i creatives. El document insisteix que la creativitat, les arts i la cultura han de formar part dels processos educatius i dels ecosistemes d’innovació. En aquest sentit, defensa una evolució dels enfocaments STEM cap a models STEAM, incorporant les arts com a component essencial de l’aprenentatge i del pensament crític.

És precisament en aquest punt on la lectura resulta especialment rellevant per a Interacció’18. Les jornades, dedicades a explorar la relació entre cultura, educació i humanitat, parteixen de la idea que la cultura no és una activitat complementària sinó una forma de comprendre i habitar el món. La mateixa Eulàlia Bosch defensa la necessitat de trencar les barreres entre cultura i educació i de posar en relació sabers diversos per respondre col·lectivament a la pregunta sobre com volem viure.

La tercera dimensió de l’Agenda, la internacional, reforça la cultura com a eina de cooperació, diàleg intercultural i construcció de relacions pacífiques. La cultura deixa de ser només un element d’identitat per esdevenir també una forma d’acció exterior i de construcció de confiança entre territoris.

La Nova Agenda Europea per a la Cultura no és només un document programàtic. És també un intent de respondre a una pregunta oberta: quin paper pot jugar la cultura en societats que afronten transformacions tecnològiques, tensions democràtiques i nous reptes de cohesió? Interacció’18 formula aquesta qüestió des de la relació entre cultura i educació. L’Agenda Europea ho fa des de les polítiques públiques. Totes dues perspectives comparteixen una mateixa intuïció: la cultura no és un sector més, sinó una de les formes a través de les quals les societats aprenen a conviure, imaginar futurs i reconèixer-se a si mateixes.
  

Referència 

Comissió Europea. (2018). Nueva Agenda Europea para la cultura [4] (COM(2018) 267 final). Comissió Europea.