La ciutat és l’espai on es manifesten els grans reptes globals

  
L’any 2017, en un context marcat per l’aprovació de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides i pels debats sobre el paper de les ciutats davant els grans reptes globals, Culture Action Europe publica aquest recull de reflexions sobre el futur de les polítiques culturals urbanes. El document resulta especialment revelador perquè anticipa moltes de les qüestions que ocupen el centre del debat cultural: la participació ciutadana, la governança compartida, els comuns, la inclusió, les xarxes de ciutats i la necessitat de situar la cultura dins de les estratègies de desenvolupament sostenible.
  

La idea central que travessa totes les contribucions és que les polítiques culturals urbanes no poden continuar centrades exclusivament en la provisió d’infraestructures, la programació d’activitats o l’atracció de visitants. El repte passa per entendre la cultura com una dimensió estructural de la vida urbana, vinculada a la cohesió social, la qualitat democràtica, la construcció de comunitat i la sostenibilitat. El document defensa que les ciutats són l’espai on convergeixen els grans processos contemporanis, com ara la globalització, les migracions, les desigualtats, les transformacions demogràfiques o el canvi climàtic, i que la cultura pot actuar com una eina per afrontar-los.

Un dels aspectes més interessants és el desplaçament conceptual que proposa des de les infraestructures cap a les «socioestructures». Els autors assenyalen que moltes polítiques culturals continuen associant la transformació urbana a la construcció d’equipaments emblemàtics, mentre que el futur exigeix reforçar les relacions socials, els espais de trobada, les pràctiques col·laboratives i les formes de participació ciutadana. La qüestió ja no és només quins equipaments té una ciutat, sinó quina capacitat té per generar vincles, confiança i implicació cultural entre els seus habitants.

El document també posa en relleu una idea força per les polítiques culturals europees: les ciutats no poden governar la cultura soles. Les xarxes de cooperació entre administracions, organitzacions culturals, ciutadania i altres sectors apareixen com una condició necessària per afrontar reptes cada vegada més complexos. La governança es presenta menys com una qüestió institucional i més com una capacitat de cooperació distribuïda.
  

▌El document defensa que el futur de les polítiques culturals urbanes depèn menys de les infraestructures físiques i més de la capacitat de crear espais de participació, relació i construcció col·lectiva.
  

Un altre element destacable és la crítica a la instrumentalització econòmica de la cultura. Diversos autors reconeixen la contribució de la cultura al desenvolupament urbà, al turisme o a les indústries creatives, però alerten del risc de reduir-ne el valor a aquests impactes. Jordi Pascual, des de l’Agenda 21 de la Cultura, reclama recuperar una visió més política de la cultura com a dret fonamental, capaç de generar conflicte, debat i transformació social.

Llegit des del present, Polis and the People resulta especialment valuós perquè captura un moment de transició. Encara parla el llenguatge de les agendes internacionals de sostenibilitat i de la cultura com a quart pilar del desenvolupament, però alhora apunta cap a debats que avui ocupen el centre de les polítiques culturals locals: els comuns, la cocreació, la participació efectiva, la inclusió de la diversitat i la necessitat de reforçar la capacitat democràtica de les institucions culturals. La seva aportació principal és recordar que la pregunta fonamental de les polítiques culturals urbanes no és quina cultura ofereix una ciutat, sinó quin tipus de ciutat contribueix a construir la cultura.(n. de l'e., 2026)
  

Referència 

Pérez Monclús, R. (Ed.). (2017). Polis and the people: Looking into the future of urban cultural policies. Culture Action Europe. 

Text complet (pdf) [2]