Cartografiar un sector en expansió

  
Llegit avui, aquest llibre resulta especialment útil perquè mostra un moment de transició conceptual en què les indústries culturals deixen de ser observades només com a sectors de producció simbòlica i passen a interpretar-se com a part d'un ecosistema creatiu més ampli, connectat amb la innovació, la tecnologia i el desenvolupament econòmic.(n. de l'e., 2026) 
  

El debat sobre les indústries culturals i creatives (ICC) es troba en plena redefinició. El llibre Industrias culturales y creativas: perspectivas, indicadores y casos recull diversos treballs desenvolupats per la Universitat del País Basc en el marc dels projectes INNOCRE2 i INNOC, amb l'objectiu d'analitzar com s'estan transformant els marcs conceptuals, els sistemes estadístics i les formes d'innovació associades a la cultura.
  

Una de les aportacions centrals del volum és la revisió crítica de les diferents definicions d'indústries culturals i creatives. Els autors mostren que no existeix un consens estable sobre quins sectors formen part de les ICC i que les fronteres del camp varien segons les institucions i els models analítics emprats. Aquesta qüestió no és menor: la delimitació del sector condiciona directament els resultats estadístics, les polítiques públiques i la percepció del seu pes econòmic.

El llibre dedica una atenció especial als indicadors culturals. Els autors constaten que els sistemes estadístics tradicionals, fortament influïts pels marcs de la Unesco, resulten insuficients per captar la complexitat d'un sector cada vegada més híbrid, interconnectat i dependent de la innovació. La transició des de les indústries culturals cap a les creatives obliga a repensar les eines de mesura i a desenvolupar nous indicadors capaços de reflectir millor els impactes econòmics, socials i culturals de les ICC.
  

Un altre aspecte destacable és l'anàlisi dels models de classificació. El llibre revisa el conegut model dels cercles concèntrics de David Throsby, adoptat també per la Comissió Europea. Aquest esquema distingeix un nucli estrictament cultural format per les arts i el patrimoni, un primer cercle d'indústries culturals com el cinema, la música, els videojocs o l'edició, i un segon cercle d'indústries creatives com el disseny, l'arquitectura o la publicitat. Més enllà d'aquests àmbits apareixen altres sectors econòmics que es beneficien del valor generat per la cultura, com el turisme o determinades activitats tecnològiques.

Els diferents casos d'estudi inclosos al volum qüestionen les classificacions convencionals i plantegen la necessitat d'incorporar activitats sovint invisibilitzades pels marcs estadístics oficials. El cas de l'esport és especialment revelador. Els autors argumenten que genera valor cultural, social, econòmic i innovador, fet que obliga a reconsiderar els límits tradicionals del sector creatiu.

Més que oferir una definició definitiva, el llibre mostra fins a quin punt les indústries culturals i creatives constitueixen un camp en construcció. La seva principal aportació és evidenciar que les decisions sobre què es considera cultura, creativitat o innovació no són només qüestions estadístiques. També determinen quines activitats es fan visibles, quins sectors reben suport públic i quines formes de valor cultural acaben reconegudes institucionalment.
  

Referència 

Zallo, R., Lazcano, I., Etxebarria, G., López de Aguileta, I., Martínez, R., Ortega, C., Pérez de Heredia, M., Rodríguez, A., Sánchez de Serdio, A., Urteaga, E., i Vicario, L. (2015). Industrias culturales y creativas: perspectivas, indicadores y casos. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea.

Text complet (pdf) [2]