Can Batlló i la cultura gestionada des de baix

  
L’article sobre el centre sociocultural Can Batlló analitza una experiència singular de gestió comunitària sorgida en un antic espai industrial de Barcelona. El text estudia com un moviment veïnal va aconseguir transformar una reivindicació urbana històrica en un projecte cultural i social autogestionat, convertint Can Batlló en un cas rellevant per entendre noves formes de producció cultural i governança urbana.
  

L’interès principal de l’article no és només descriure un equipament cultural alternatiu, sinó mostrar com determinades iniciatives comunitàries poden generar estructures culturals estables fora dels models institucionals convencionals. Can Batlló apareix com un espai on cultura, participació ciutadana i reapropiació urbana es troben. La dimensió cultural no funciona aquí com una programació afegida, sinó com una forma d’organització col·lectiva vinculada al territori i a la vida quotidiana.

El text també ajuda a entendre un desplaçament important en les polítiques urbanes i culturals contemporànies. El protagonisme no recau exclusivament en l’administració pública ni en els operadors culturals tradicionals, sinó en formes de governança compartida i en processos d’autoorganització ciutadana. Aquesta transformació obliga a revisar categories clàssiques com equipament, gestió o participació cultural, perquè Can Batlló combina pràctiques comunitàries, usos socials i activitat cultural dins una mateixa infraestructura.

L’article mostra igualment les tensions d’aquest tipus de processos. La sostenibilitat dels projectes, la relació amb les administracions, la fragilitat jurídica o la dependència del treball voluntari formen part de les contradiccions que travessen moltes iniciatives de gestió comunitària. Per això, Can Batlló no es presenta com un model idealitzat, sinó com un espai de negociació constant entre autonomia ciutadana, reconeixement institucional i sostenibilitat material.

El cas resulta especialment útil per als debats sobre cultura de proximitat, infraestructures comunitàries i governança cultural local. El text permet observar com alguns projectes culturals contemporanis ja no es defineixen principalment per la programació artística, sinó per la seva capacitat de generar relacions socials, usos compartits i formes d’organització col·lectiva del territori.
  

El bar de Can Batlló és un punt de trobada de les veïnes del barri. 

Referència 

Belando, M. V. S. (2017). The case of the socio-cultural centre Can Batlló. Cities, 60, 124–130. Elsevier. 

Text complet (pdf) [2]