La música amagada dels planetes

  
Les fronteres entre ciència i cultura sovint són menys sòlides del que imaginem. L'experiment desenvolupat a partir del sistema planetari Trappist-1 n'és una mostra suggeridora: convertir les relacions orbitals dels planetes en patrons musicals. Una proposta que transforma dades astronòmiques en experiència sonora i que recorda fins a quin punt la creació cultural pot esdevenir una forma d'explorar i interpretar el coneixement científic.
  

La descoberta del sistema planetari Trappist-1 ha despertat un gran interès científic. Set planetes orbitant una mateixa estrella a uns quaranta anys llum de la Terra ofereixen noves possibilitats per comprendre la formació i l'estabilitat dels sistemes planetaris. Paral·lelament, aquella troballa  ha inspirat una iniciativa singular situada en la intersecció entre ciència, tecnologia i creació artística.

Un grup d'astrofísics i músics va decidir traduir les relacions orbitals del sistema en sons. El resultat va ser Trappist Sounds, una simulació que converteix els moviments dels planetes en estructures rítmiques i harmòniques. La proposta no pretenia reproduir sons reals de l'espai, sinó explorar una altra manera de representar un fenomen científic complex.
  

Les òrbites dels planetes poden descriure's amb fórmules matemàtiques, però també convertir-se en experiències sonores capaces d'apropar la ciència a nous públics.
  

L'interès del projecte no resideix només en la seva dimensió divulgativa. També posa de manifest una qüestió cada vegada més rellevant: la capacitat de les pràctiques artístiques per generar formes alternatives d'accés al coneixement. La visualització de dades és avui una eina habitual en la recerca científica. La sonificació, és a dir, la transformació de dades en sons, amplia encara més aquest repertori de llenguatges.

Aquest tipus d'experiments qüestionen la separació tradicional entre les anomenades "dues cultures". La ciència produeix coneixement sobre el món. La cultura ofereix marcs per interpretar-lo, compartir-lo i experimentar-lo. Projectes com aquest mostren que la innovació sovint apareix precisament en els espais de contacte entre disciplines.

Potser la principal lliçó de Trappist Sounds no és que els planetes puguin convertir-se en música. És constatar que les dades, per si soles, rarament generen significat. Necessiten relats, formes, imatges i experiències capaces de fer-les intel·ligibles. I és en aquest terreny compartit entre coneixement i imaginació on la cultura continua tenint un paper insubstituïble.
  

I així acomiadem la setmana!