Qui pot participar realment en la cultura científica? Una mirada a l’equitat més enllà de l’accés

  
  
Es proposa com a lectura prèvia a Interacció 2017 [2] – Ciència i cultura: restablim la connexió perquè planteja una pregunta que continua essent central en qualsevol política de democratització cultural: n’hi ha prou amb ampliar l’accés perquè una pràctica sigui realment inclusiva? A partir dels àmbits de la divulgació científica, els clubs de ciència i els makerspaces, Emily Dawson mostra que les desigualtats no desapareixen simplement obrint portes. L’equitat requereix revisar qui defineix les normes, quins coneixements es consideren legítims i quines persones se senten reconegudes dins dels espais d’aprenentatge i participació. Una reflexió especialment útil per repensar les relacions entre ciència, cultura i justícia social 
  

L’article d’Emily Dawson parteix d’una constatació aparentment paradoxal: la participació en activitats de divulgació i aprenentatge científic fora de l’escola continua marcada per desigualtats socials, econòmiques i culturals, malgrat l’expansió de l’oferta. L’autora qüestiona les aproximacions que identifiquen l’equitat únicament amb l’accés i proposa un marc analític basat en la combinació de dues tradicions de justícia social: la redistributiva i la relacional.

A partir d’aquest enfocament desenvolupa tres conceptes clau: les infraestructures d’accés, les competències necessàries per participar i l’acceptació col·lectiva. L’equitat no depèn només de poder entrar en un espai, sinó també de tenir capacitat per intervenir-hi, de veure-hi reconeguts els propis coneixements i de sentir-se legítimament part de la comunitat.

L’anàlisi de la televisió científica, els clubs de ciència i els makerspaces mostra que moltes iniciatives continuen reproduint desigualtats de gènere, classe o origen cultural. Tanmateix, també identifica experiències que intenten transformar aquestes dinàmiques mitjançant formes de participació més obertes, reconeixement de sabers diversos i una distribució més compartida del poder.

Llegit des d’Interacció 2017, el text ofereix una aportació especialment rellevant perquè desplaça el debat de la divulgació cap al de les condicions de participació. Si l’objectiu és restablir connexions entre ciència i cultura, la qüestió no és només com apropar la ciència a més persones, sinó també com construir espais on diferents experiències, llenguatges i formes de coneixement siguin reconegudes i puguin contribuir a definir què entenem per cultura científica.
  

L’equitat en la relació entre ciència i cultura no consisteix únicament a ampliar l’accés, sinó a garantir que totes les persones puguin participar en condicions de reconeixement, representació i capacitat d’incidència.
  

Referència

Dawson, E. (2017). Social justice and out-of-school science learning: Exploring equity in science television, science clubs and maker spaces. Science Education, 101(4), 539–547. https://doi.org/10.1002/sce.21288I [3]