Els emojis també poden ser una infraestructura de mediació científica

  
Els emojis ja han deixat de ser una curiositat associada a la missatgeria instantània. S'han convertit en un llenguatge quotidià compartit per milions de persones i comencen a despertar l'interès de la comunicació científica. En aquest context, la iniciativa Emoji Table of Experiments, impulsada per General Electric coincidint amb el Dia Mundial de l'Emoji, proposava una reinterpretació de la taula periòdica de Mendeléiev mitjançant emoticones, vídeos, imatges i continguts compartits a les xarxes socials.

La proposta pot semblar anecdòtica. De fet, vista des d'una perspectiva estrictament científica, la simplificació és evident. Però l'interès de l'experiment no resideix tant en la precisió del contingut com en la seva capacitat per activar converses. La qüestió de fons és una altra: com es construeixen avui les portes d'entrada al coneixement científic?

Els emojis formen part dels codis comunicatius de la cultura digital. Són eines de síntesi, d'expressió emocional i de construcció de significats compartits. Incorporar-los a la divulgació científica suposa reconèixer que la transmissió del coneixement no depèn únicament de l'autoritat dels continguts, sinó també de la capacitat de connectar amb els llenguatges que les persones utilitzen en la seva vida quotidiana.

La cultura científica ja no es limita a la difusió d'informació produïda per experts. Cada vegada té més rellevància la mediació: els mecanismes que permeten traduir coneixements complexos, generar curiositat, facilitar la participació i construir relacions de confiança entre institucions científiques i ciutadania.

L'experiment de General Electric apunta precisament en aquesta direcció. No es tracta únicament de comunicar ciència, també es tracta de crear les condicions perquè les persones s’hi acostin, interactuïn amb els continguts i els reinterpretin des dels seus propis codis culturals.

El valor d’aquesta iniciativa és menys tecnològic del que pot semblar avui. El que resulta rellevant és la pregunta que planteja: si volem una ciutadania més vinculada al coneixement científic, quines formes de mediació estem disposats a reconèixer com a legítimes?

La resposta probablement no es troba en els emojis. Es troba en la necessitat de construir ponts entre els llenguatges especialitzats i les formes contemporànies de comunicació. Una tasca que interpel·la tant les institucions científiques com les culturals i educatives, i que continua sent un dels grans reptes de la cultura científica del segle XXI.
  

Aquest apunt, publicat en el context d'Interacció 2017 [2], conserva interès perquè anticipa una qüestió que s'ha fet central: la ciència no necessita únicament canals de difusió, necessita dispositius de mediació. L'experiment dels emojis obre una reflexió sobre els llenguatges, les plataformes i les formes de participació que poden acostar el coneixement científic a la vida quotidiana. Una pregunta especialment rellevant en un moment en què la confiança pública en la ciència depèn tant de la qualitat de la recerca com de la qualitat de les seves mediacions. (n. de l'e., 2026)