Dietari a contracorrent

Un recorregut personal i crític pel paisatge cultural i polític català abans de l’era digital
  

La portada groga d’A contratemps evoca l’exposició [2] dedicada al Manifest Groc de Dalí, Gasch i Montanyà, aquella declaració iconoclasta contra els convencionalismes culturals que l’autor del llibre va comissariar el 2004 i que també apareix evocada a les seves pàgines. Aquesta referència inicial ja marca el to d’una obra directa i viva que revisita el context cultural i polític de la Catalunya anterior a l’omnipresència de les xarxes socials, un temps en què la memòria personal i la crítica cultural es construïen en formats més pausats.

El llibre adopta la forma d’un dietari d’anotacions, opinions i reflexions amb cronologia difusa. S’obre amb l’agitació dels Jocs Olímpics i es tanca divuit anys després amb la creació d’un compte a Facebook, moment simbòlic que posa fi a aquesta escriptura continuada. Entre aquests dos punts, el relat recull converses amb artistes i comissaris, observacions sobre el paper de la cultura i posicionaments personals davant processos socials i acadèmics com el pla Bolonya, viscuts també des de la seva experiència docent.

Minguet reflexiona sobre la construcció del discurs cultural i mediàtic dels anys noranta, sobre la idea de país i sobre episodis de manca de sensibilitat institucional o de censura. Bona part dels textos neixen a Belltall, espai de retir que esdevé escenari dels fragments més íntims. Al llarg del volum emergeix un altre fil conductor: els llibres. Les ressenyes d’assajos i novel·les, sovint incisives, funcionen com a contrapunt crític i com a mapa de les influències intel·lectuals que travessen el dietari.
  
  

Aquest llibre està registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [3]ERCles [3].