La ciutat intel·ligent també necessita imaginació

  
Actualment, el concepte de smart city s'ha convertir en una de les grans promeses de la transformació urbana. Sensors, dades massives, internet de les coses i automatització apareixien com les eines capaces de fer més eficients els serveis públics i millorar la gestió de les ciutats. El text de Jenée Iyer, introdueix una pregunta que sovint queda fora d’aquests debats: quin paper hi tenen les arts i la cultura?

L’autora observa que moltes definicions de ciutat intel·ligent incorporen aspectes com la governança, l’educació, la creativitat o la qualitat de vida, però que les polítiques culturals acostumen a aparèixer en un segon pla. Aquesta absència resulta paradoxal perquè bona part dels atributs que es consideren propis d’una ciutat intel·ligent com la capacitat d’innovació, creativitat, cohesió social o atractivitat urbana, mantenen una relació directa amb la cultura.

La tesi central del document és que les arts contribueixen almenys en tres dimensions fonamentals. La primera és la formació d’una ciutadania creativa capaç d’afrontar problemes complexos. La segona és la construcció de ciutats més habitables, capaces d’oferir experiències significatives més enllà de l’eficiència funcional. La tercera és la configuració d’identitats urbanes diferenciades en un context on la tecnologia tendeix a homogeneïtzar els territoris.

Llegit des del marc d’Interacció 2017 [2], l’interès del text no rau tant en la defensa instrumental de la cultura com en la necessitat de reconnectar dues esferes que sovint han evolucionat en paral·lel. La pregunta no és només com la tecnologia pot millorar la cultura, sinó també com la cultura pot aportar criteris, sensibilitats i formes de coneixement a la innovació tecnològica. Quan els debats urbans es formulen exclusivament en termes de dades, eficiència o optimització, es corre el risc d’oblidar qüestions relacionades amb l’experiència humana, la diversitat cultural o els valors col·lectius que donen sentit a la vida urbana.

Vuit anys després de la seva publicació, el text conserva interès perquè anticipa un debat que avui continua obert: si la transformació digital de les ciutats ha de limitar-se a una qüestió d’infraestructures intel·ligents o si també ha d’incorporar les capacitats interpretatives, creatives i crítiques que aporta la cultura. La ciutat intel·ligent, suggereix Iyer, no es construeix només amb tecnologia. També necessita imaginació. (n. de l'e., 2026) 
  

Referència APA

Iyer, J. (2017). The heart of smart cities: A case for the relevance of art in data driven cities. Arts Management & Technology Laboratory, Carnegie Mellon University.

Text complet (pdf) [3]