Quan l’impacte es concreta: el cas de Torelló

  
Mesurar la cultura sovint queda en el terreny de les intencions. L’estudi del Carnaval de Terra Endins de Torelló desplaça aquesta abstracció: posa una metodologia a prova i mostra què passa quan intentem capturar, de manera sistemàtica, els efectes reals d’un esdeveniment cultural en un municipi.
  

El text presenta un cas concret, però el que està en joc és més ampli. L’Ajuntament de Torelló, amb el suport del CERC i Eurecat, impulsa un estudi que no es limita a quantificar retorn econòmic. L’objectiu és més ambiciós: entendre com un esdeveniment cultural incideix en la vida de les persones i en el funcionament del municipi. 

Aquest desplaçament és rellevant. Durant anys, l’avaluació cultural s’ha concentrat en allò que es pot comptar amb facilitat. Aquí es fa un pas més. S’incorporen dimensions socials, culturals, ambientals i de governança, juntament amb l’econòmica. El que emergeix és una mirada que intenta captar la cultura com a sistema de relacions, no només com a activitat. 

El Carnaval de Terra Endins funciona, així, com a banc de proves. No és un cas anecdòtic. És la prova pilot d’una metodologia [2] pensada per ser replicable en altres contextos locals. Això canvia la lectura de l’estudi: no és només un diagnòstic sobre Torelló, és un assaig sobre com avaluar la cultura en municipis reals. 

Quan baixem al detall, apareixen dades que ajuden a dimensionar el fenomen. L’estudi estima uns 22.000 assistents, amb una participació del 65% de la població local. L’impacte econòmic se situa al voltant dels 553.000 euros, amb una valoració global molt alta per part de participants i no participants. 

Aquestes xifres, però, no són el nucli. El que resulta més significatiu és el tipus d’impactes que es descriuen. El carnaval es configura com un espai de participació intensa, amb una governança compartida entre entitats i ajuntament, i amb una capacitat clara de generar identitat i cohesió social. 

Al mateix temps, l’estudi no evita els límits. Identifica efectes negatius vinculats al medi ambient i a la salut, especialment relacionats amb residus i consums associats a la festa. Aquesta dimensió és clau perquè evita una lectura celebratòria i introdueix una mirada més completa sobre els costos i tensions de l’activitat cultural. 

El que es posa en evidència és una idea de fons que sovint queda diluïda: la cultura genera valor, però aquest valor és múltiple, desigual i, en alguns casos, contradictori. Intentar capturar-lo obliga a acceptar aquesta complexitat.

El cas de Torelló no ofereix una recepta, però sí un desplaçament útil.

Podem aprendre que l’avaluació cultural guanya sentit quan es vincula a decisions concretes. Mesurar no és només justificar, és entendre millor què està passant i què cal ajustar.

També mostra que els esdeveniments culturals poden ser espais privilegiats per observar dinàmiques de cohesió, governança i identitat. Aquesta lectura amplia el valor de la cultura en clau municipal.

Finalment, introdueix un criteri exigent. Incorporar impactes negatius no debilita el relat. El fa més útil. Perquè és en aquesta tensió on l’avaluació deixa de ser discurs i es converteix en eina.    

  
 Estudi d'impacte del Carnaval de Terra Endins de Torelló [3]