Gestionar l’impacte social de les arts també transforma la gestió cultural

  
El projecte europeu Managing Art Projects with Societal Impact (MAPSI) parteix d’una qüestió que ha adquirit força en el debat cultural: si cada vegada es demana més a les arts que contribueixin al benestar, la cohesió, l’educació o el desenvolupament dels territoris, com s’han de gestionar els projectes artístics que assumeixen explícitament aquests objectius? El Study Book for Students, Stakeholders and Researchers desenvolupa extensament aquesta qüestió i In a Nutshell en sintetitza els principals conceptes, eines i models.

La proposta de MAPSI és significativa perquè no tracta l’impacte social com un resultat que simplement s’afegeix al final d’un projecte. L’impacte modifica la manera de concebre’l des de l’inici. Els autors entenen per impacte social els canvis que la participació o la relació amb un projecte artístic poden produir en les persones, els grups, les comunitats i el seu entorn. Aquests canvis poden ser socials, culturals, econòmics o estètics i poden afectar tant els participants directes com els contextos en què el projecte intervé. Alhora, reconeixen una dificultat fonamental: els impactes profunds solen aparèixer a llarg termini i, per tant, resulta difícil atribuir-los exclusivament a una intervenció artística.
  

Gestionar un projecte artístic amb voluntat d’impacte social significa incorporar aquesta voluntat a totes les decisions del projecte, no limitar-se a mesurar-ne els efectes al final.
  

Aquesta idea obliga a ampliar la funció tradicional de la gestió cultural. Gestionar continua significant organitzar idees, temps, recursos econòmics i equips, però s’hi afegeixen la definició dels canvis que es volen generar, l’anàlisi del context, la construcció de relacions entre actors i l’avaluació dels efectes produïts. El gestor cultural apareix així com a mediador, facilitador i traductor entre comunitats de pràctica diferents, capaç d’articular artistes, participants, institucions, administracions i altres agents. El model recorre totes les fases del projecte, des de la concepció i la planificació fins a la implementació, el seguiment i l’avaluació.

MAPSI dedica una atenció especial a la relació entre impacte i valor. Distingeix entre valor intrínsec de l’art, valor instrumental i valor institucional, i adverteix que els objectius socials d'un projecte han de ser coherents amb els valors que aquest defensa. Aquesta precaució intenta evitar que la voluntat d’obtenir resultats socials converteixi l’art simplement en un instrument al servei d’objectius definits des d’altres polítiques. 

El projecte també situa les pràctiques artístiques dins d’un entramat més ampli de polítiques públiques. El diagrama de la pàgina 8 de In a Nutshell representa els projectes artístics al centre de les polítiques cultural, social, educativa, ambiental i econòmica. La idea és clara: un projecte amb incidència social no pot comprendre’s exclusivament des de la política cultural, perquè opera en contextos travessats per diferents regulacions, objectius públics i sistemes institucionals.

Aquesta transversalitat introdueix també una qüestió ètica. Treballar artísticament amb persones i comunitats implica drets, relacions de poder i responsabilitats. MAPSI defensa per això una aproximació dialògica basada en l’autodeterminació, la participació, la privacitat, la igualtat, el respecte i la construcció compartida dels objectius. Els casos que completen el volum extens mostren aquesta perspectiva en situacions molt diverses, des del benestar laboral o el treball comunitari fins als museus, les orquestres i el desenvolupament urbà.
  

Nota de l’editor (2026). Llegit avui, el principal valor de MAPSI és haver identificat que l’impacte social no és només una qüestió d’avaluació, sinó de disseny, governança i responsabilitat dels projectes culturals. Alhora, el plantejament conserva una confiança característica del debat sobre impacte de la dècada de 2010: parteix explícitament de la idea que els projectes artístics socialment orientats aspiren a “fer el bé” i produir canvis positius. Aquesta premissa deixa menys desenvolupades preguntes que avui resulten centrals: qui defineix què constitueix una millora social, amb quina legitimitat, des de quines relacions de poder i fins a quin punt els efectes d’una intervenció cultural poden atribuir-se al projecte. Precisament per això, el document continua essent útil: permet observar el moment en què la gestió cultural començava a incorporar l’impacte social com una dimensió estructural de la seva pràctica.
  

Referència

Ateca-Amestoy, V., et al. (2016). Managing Art Projects with Societal Impact: Study Book for Students, Stakeholders and Researchers. Sibelius Academy Research Report Publications, 17. Unigrafia. Text complet (pdf) [2]

Ateca-Amestoy, V., et al. (2016). Managing Art Projects with Societal Impact: In a Nutshell. Unigrafia. Text complet (pdf) [3]