Escenaris que intervenen en la vida quotidiana

  
Les arts escèniques durant anys van ser llegides sobretot des de la lògica de la producció artística, la programació i la difusió cultural. L’informe Nous entorns de creació i intervenció proposa desplaçar aquesta mirada i observar un altre moviment que comença a consolidar-se amb força a Catalunya: projectes escènics que treballen en escoles, hospitals, barris, centres penitenciaris o espais comunitaris, i que entenen el teatre i la dansa no només com a pràctiques artístiques sinó també com a eines de relació, participació i transformació social.
  

L’informe, elaborat per Jordi Baltà i Eva Garcia per a l’Observatori de les Arts Escèniques Aplicades [2] de l’Institut del Teatre, intenta donar forma a un camp encara poc estructurat institucionalment. El document constata que les anomenades “arts escèniques aplicades” operen en una zona híbrida entre cultura, educació, salut i acció comunitària, i que aquesta transversalitat és alhora la seva principal fortalesa i una de les seves fragilitats estructurals.

Una de les qüestions més rellevants és que el text no presenta aquestes pràctiques com un simple complement social de la cultura. El diagnòstic insisteix que aquests projectes produeixen també valor artístic i coneixement cultural. Les arts escèniques aplicades fan visibles “altres discursos, cossos, expressions o processos de creació” i qüestionen indirectament qui ocupa habitualment els espais de representació cultural.

L’informe també descriu un sistema encara molt desigual. Hi detecta manca de reconeixement professional, dificultats de finançament, absència d’indicadors compartits i una dependència excessiva de projectes puntuals o de lideratges individuals. En paral·lel, observa una creixent legitimació internacional de la relació entre cultura, educació i benestar, amb referències a estudis sobre impactes socials, educatius i de salut vinculats a la participació cultural.     
  

Les arts escèniques aplicades desplacen el centre de la representació cap als processos de participació, relació i intervenció social.

Referència 

Baltà, J., i Garcia, E. (2016). Nous entorns de creació i intervenció: Informe-diagnòstic de les arts escèniques aplicades. Observatori de les Arts Escèniques Aplicades, Institut del Teatre.

Text complet (pdf) [3]