La ciutat com a espai d’aprenentatge compartit

  
Llegit avui, el monogràfic Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació continua interpel·lant una pregunta rellevant per a les polítiques culturals i educatives locals: què aprenem de la ciutat i com participa la ciutat mateixa en la nostra formació com a ciutadans? El número proposa desplaçar la mirada més enllà de l’escola i entendre l’espai urbà com un entorn educatiu ple de relacions, experiències i oportunitats de participació. (n. de l'e., 2026)

El monogràfic, coordinat per M. Mar Estrela Cerveró, explora la relació entre educació, vida quotidiana i entorn urbà. Els diferents articles coincideixen en una idea central: la ciutat no és només l’escenari on es desenvolupen els processos educatius, sinó que forma part activa d’aquests processos. Carrers, places, equipaments, trajectes quotidians, espais de trobada i conflictes urbans esdevenen fonts de coneixement i experiència.

Les aportacions reunides analitzen experiències de participació estudiantil, processos comunitaris, transformació urbana, educació infantil i consells d’infància. La participació apareix com una condició necessària perquè la ciutat pugui esdevenir un espai d’aprenentatge democràtic. No es tracta únicament de consultar la ciutadania, sinó de construir capacitat col·lectiva per intervenir en els assumptes comuns.
  

La ciutat educa no només a través dels seus equipaments, sinó també mitjançant les experiències quotidianes que fan possible la convivència, la participació i l'aprenentatge compartit.
  

Un dels fils més suggeridors del volum és la discussió sobre la idea de «ciutat educadora». Diversos autors assenyalen que el repte no consisteix simplement a ampliar el currículum escolar amb visites a museus o activitats externes. La qüestió és més profunda: reconèixer que l’experiència urbana mateixa construeix subjectivitats, genera significats i modela les formes de viure en societat. La ciutat es converteix així en un text que cal aprendre a llegir críticament.

El monogràfic també introdueix una dimensió política. Si la ciutat educa, cal preguntar-se qui la dissenya, quins usos privilegia i quines experiències fa possibles o impossibles. L’educació urbana apareix vinculada a qüestions com l’autonomia dels infants, la qualitat de l’espai públic, la convivència, la diversitat i la justícia social.

Més que presentar un conjunt de programes educatius, aquest número de Kult-ur proposa una manera diferent d’entendre la relació entre educació i territori. Una mirada  valuosa per als governs locals perquè recorda que educar no és només una funció de l’escola. També és una responsabilitat que es juga en la configuració dels espais, les relacions i les experiències que la ciutat ofereix cada dia als seus habitants.
  

Referència 

Estrela Cerveró, M. M. (Coord.). (2016). Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació. Kult-ur. Revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat, 3(6). Universitat Jaume I https://doi.org/10.6035/Kult-ur.2016.3.6 [2]