La política cultural també es construeix des dels territoris

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du Canada ofereix una aportació poc habitual en els estudis de política cultural: desplaça l’anàlisi de l’Estat central cap als governs subnacionals i mostra fins a quin punt la configuració de les polítiques culturals depèn de trajectòries històriques, identitats, capacitats institucionals i relacions territorials específiques. Publicat el 2011 i resultat d’un projecte pancanadenc de més de cinc anys, el volum reuneix setze investigadors amb l’objectiu de construir la primera síntesi comparada de les polítiques culturals de les províncies i territoris canadencs.

La pregunta que articula el llibre és aparentment senzilla: com han intervingut els governs provincials i territorials en la vida cultural i artística? La resposta obliga a abandonar la idea que existeix un únic model canadenc. Els diferents capítols reconstrueixen els processos d’institucionalització de la cultura, les concepcions que han justificat la intervenció pública, els objectius perseguits i els instruments adoptats al llarg del temps. El resultat és un mapa en què la política cultural apareix estretament relacionada amb la història política de cada territori, els recursos disponibles, les característiques demogràfiques i geogràfiques i les identitats i demandes de les seves poblacions.
  

La política cultural no és només el resultat d’un model d’intervenció pública: també és una construcció territorial i històrica.
  

Aquest és probablement el principal interès del volum. La comparació permet observar simultàniament processos compartits d’institucionalització i diferències significatives entre territoris. Quebec ocupa una posició particular per la vinculació entre política cultural, afirmació nacional i construcció d’una cultura diferenciada, mentre que les altres províncies i territoris responen a configuracions polítiques, demogràfiques i institucionals diferents. El llibre evita així convertir l’experiència d’una sola jurisdicció en patró explicatiu del conjunt.

Aquesta perspectiva territorial condueix també a una qüestió de governança. Les polítiques culturals subnacionals no es poden entendre de manera aïllada, ja que es desenvolupen dins un sistema federal on intervenen diferents nivells de govern. La relació entre administració federal i governs provincials o territorials es converteix, per tant, en una de les variables necessàries per explicar les orientacions adoptades.

El capítol comparatiu final intenta anar més enllà de la suma de casos i identifica dimensions comunes per a una futura recerca comparada: història, cultura política, relacions entre governs nacionals i subnacionals, demografia, geografia, justificacions de la intervenció pública i concepcions de cultura. La ressenya [2] de Jonathan Paquette destaca precisament aquesta ambició comparativa i considera l’obra un esforç col·lectiu de gran abast. El llibre obre així un programa de recerca més que no pas tancar-lo.
  
  

Referència

Gattinger, M., i Saint-Pierre, D. (Dirs.). (2011). Les politiques culturelles provinciales et territoriales du Canada : origines, évolutions et mises en œuvre. Presses de l’Université Laval.
  
  

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [3]ERCles [3] especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.