El MACBA com a sistema urbà en expansió

  
El document presenta el creixement del MACBA no com una ampliació puntual, sinó com una reconfiguració del seu paper dins la ciutat. Des de la seva fundació el 1995 en el context de la transformació del Raval, el museu s’ha pensat com una institució vinculada al seu entorn social, intel·lectual i urbà. El pla d’usos que es desplega el 2014 parteix d’aquesta trajectòria i la projecta cap a una nova escala, amb la incorporació de nous espais i la redefinició de les seves relacions amb els públics i el territori.
  

L’element central d’aquest desplaçament és la integració dels edificis del Convent dels Àngels i la reserva d’espais per a futures ampliacions. Aquesta operació no es limita a augmentar la superfície expositiva, sinó que permet diversificar formats, intensificar la programació i obrir el museu a pràctiques artístiques que fins ara tenien menys presència. Els nous espais es destinen principalment a exposicions temporals i propostes performatives, reforçant una idea de museu menys estable i més processual.

El document insisteix també en la importància de les circulacions i les connexions. L’ampliació es planteja com una millora de la relació entre edificis, però també entre el museu i l’espai públic. La plaça dels Àngels emergeix com a centre de gravetat del conjunt, concebuda com una àgora cultural capaç d’acollir activitats, esdeveniments i usos diversos. Aquesta obertura redefineix el límit entre dins i fora, i situa el museu en continuïtat amb la ciutat .

Aquesta lògica s’estén a altres intervencions: la creació d’una mediateca a peu de carrer, nous accessos, espais educatius permanents o la reorganització dels serveis per al visitant. Totes aquestes decisions apunten cap a una ampliació de funcions. El museu no es defineix només per la seva col·lecció, sinó com a espai de producció de coneixement, d’aprenentatge i de trobada amb diferents públics.

El text incorpora també una dimensió de governança i context institucional. El MACBA s’inscriu en una xarxa d’actors, administracions públiques, universitats, altres equipaments com el CCCB,  amb els quals comparteix espai i projectes. La idea de Campus Raval sintetitza aquesta aposta per una intensificació cultural basada en la proximitat i la cooperació. El museu esdevé així una peça dins d’un sistema més ampli.

En conjunt, el document construeix una imatge del MACBA com a infraestructura cultural en expansió, capaç de reorganitzar usos, espais i relacions. No es tracta només de créixer, sinó de redefinir el seu encaix en la ciutat i el seu paper en la producció contemporània de cultura. El que es posa en joc no és només un projecte arquitectònic, sinó una manera d’entendre el museu com a dispositiu urbà.
  

Referència 

Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). (2014). El MACBA creix: nous espais i pla d’usos. 

Text complet (pdf) [2]