La idea de les indústries culturals i creatives ha ocupat una posició central en el discurs europeu de sortida de la crisi econòmica de principis de la dècada de 2010. Aquest informe de l’Observatorio Vasco de la Cultura intenta precisament ordenar aquest moment de redefinició conceptual i política: què s’entén per “indústries culturals i creatives”, quin paper comença a atribuir-los la Unió Europea i com pot situar-s’hi Euskadi.
El text parteix d’una constatació: la creativitat deixa de ser llegida només com un atribut cultural i passa a considerar-se un recurs econòmic estratègic. La cultura apareix vinculada a la innovació, al desenvolupament territorial, a la competitivitat i a la capacitat de generar ocupació en una economia basada en el coneixement. El document recull com la UE incorpora aquesta mirada dins l’estratègia Europa 2020 i en programes com Europa Creativa, COSME o Innovation Union.
El més rellevant del document és probablement el desplaçament conceptual que descriu. Les indústries culturals ja no es defineixen només pels sectors tradicionals de la cultura, sinó per la seva capacitat de produir valor simbòlic, innovació i nous models econòmics. Per això el relat europeu amplia progressivament el camp: arquitectura, disseny, publicitat o videojocs passen a formar part del mateix ecosistema.
La creativitat es converteix, a principis de la dècada de 2010, en una peça central dels discursos europeus sobre innovació i competitivitat.
El text també mostra les tensions d’aquest canvi. D’una banda, Europa defensa una mirada transversal i integrada de la creativitat. De l’altra, les estructures administratives continuen funcionant de manera sectorial i compartimentada. El mateix informe reconeix que moltes polítiques de suport a les ICC continuen depenent sobretot dels departaments de promoció econòmica i no d’una estratègia cultural integral.
Aquí és on el document es torna especialment interessant llegit avui. Encara conserva l’optimisme institucional característic de l’època, molt orientat a la innovació, la competitivitat i la internacionalització. Però també deixa veure una qüestió que després s’ha fet estructural: la dificultat d’articular polítiques culturals capaces d’integrar economia, coneixement, educació i desenvolupament territorial sense reduir la cultura a un instrument de creixement. (n. de l'e., 2026)
Referència
Observatorio Vasco de la Cultura. (2013). Las industrias culturales y creativas: Debate teórico desde la perspectiva europea. Gobierno Vasco.
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] https://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/e140045.pdf
[3] https://interaccio.diba.cat/node/4840