Quasifederal o recentralitzat? La política cultural espanyola sota lupa

  
Un estudi analitza fins a quin punt el sistema cultural territorial respon al relat d’un Estat descentralitzat o si evoluciona cap a dinàmiques de reequilibri central.
  

L’article de Joaquín Rius i Mariano Martín Zamorano, publicat a Revista d’Estudis Autonòmics i Federals (núm. 19, 2014), revisa críticament una idea molt estesa en la literatura comparada: la identificació d’Espanya com a model cultural descentralitzat i proper a una estructura quasifederal. Els autors examinen l’evolució institucional des dels anys setanta i observen que, malgrat una gestió territorial àmpliament transferida, els desenvolupaments jurídics i organitzatius recents de l’Administració general de l’Estat apunten cap a tendències de recentralització i simetrització competencial.

L’anàlisi recorre models de política cultural vinculats a identitat nacional, el funcionament del sistema cultural espanyol, les relacions entre administració central i comunitats autònomes, el paper coordinador ministerial i la distribució territorial dels recursos, amb especial atenció al cas català com a espai de cooperació i tensió institucional.
  

Idea central 

El sistema cultural espanyol combina descentralització operativa amb mecanismes institucionals que reforcen la capacitat recentralitzadora de l’Estat.

Accés
PDF: ¿Es España un estado casi-federal en política cultural? Articulación y conflicto entre la política cultural del estado central y la del gobierno de Cataluña [2] (REAF, núm. 19, abril 2014, p. 274–309).