Urbanisme temporal i poder: qui decideix el futur dels espais en transició

L’article de Lauren Andres analitza com els usos temporals d’espais urbans esdevenen eines de regeneració i camps de negociació política entre actors amb interessos desiguals.

Aquest estudi examina els mecanismes de governança multinivell que intervenen quan espais urbans singulars o no convencionals s’utilitzen de manera provisional amb finalitats de revitalització. L’autora interpreta aquests processos com a escenaris de negociació complexa on conflueixen institucions, agents econòmics, col·lectius locals i iniciatives informals amb capacitats d’influència diferents.

El marc teòric s’articula a partir de la planificació col·laborativa de Patsy Healey i de les lectures crítiques de l’espai formulades per Henri Lefebvre i Michel de Certeau. Des d’aquestes perspectives, els espais temporals no són simples solucions transitòries sinó escenaris polítics on es negocien usos, significats i formes de poder.

L’article proposa entendre els usos temporals com a instruments capaços d’alterar jerarquies institucionals i d’introduir pràctiques més flexibles en la planificació urbana. Aquesta mirada permet interpretar els conflictes no com a disfuncions sinó com a símptomes de pluralitat social i com a oportunitats per repensar la presa de decisions sobre l’espai.
  

Idea central: 
Els usos urbans provisionals funcionen com a laboratoris polítics que revelen i transformen les jerarquies de poder implicades en la producció de ciutat.
  

Accés
PDF: Differential spaces, power hierarchy and collaborative planning: a critique of the role of temporary uses in shaping and making places [2]