Els drets culturals com a gramàtica del desenvolupament

  
Al llarg dels anys, el desenvolupament s’ha explicat des d’una lògica de necessitats. Alimentació, habitatge, salut, creixement econòmic. La cultura apareixia després, gairebé com un complement que arribava un cop resoltes les qüestions “essencials”. L’article de Patrice Meyer-Bisch, publicat  a la revista Kult-ur, qüestiona frontalment aquesta jerarquia i proposa un desplaçament conceptual de gran abast: els drets culturals no són un afegit del desenvolupament, sinó la seva gramàtica profunda.
  

El text defensa que no hi ha desenvolupament social sense una “cultura de connexions”, ni desenvolupament econòmic sense una cultura capaç d’orientar els intercanvis i les decisions col·lectives. La cultura deixa així de ser presentada com un “quart pilar” al costat de l’economia, el medi ambient o la cohesió social. Per a Meyer-Bisch, els factors culturals travessen totes aquestes dimensions i les fan possibles. Són els mecanismes que permeten connectar coneixements, capacitats, institucions i persones dins un ecosistema democràtic.

Una de les aportacions més suggerents de l’article és la idea que els drets culturals són “capacitats de capacitats”. És a dir, drets que permeten activar altres drets. Accedir al coneixement, a la llengua, a la informació, a la creació o a la participació cultural no és només una qüestió simbòlica. És el que permet a les persones intervenir en les decisions que afecten la seva vida i participar de manera efectiva en la societat. El desenvolupament no es defineix, així, per l’acumulació de recursos, sinó per la qualitat de les connexions entre persones, sabers i entorns.

L’article també té interès perquè obre possibles debats: transversalitat, sostenibilitat, sistemes culturals, participació i valor democràtic de la cultura. Especialment rellevant és la seva crítica a les polítiques segmentades. Meyer-Bisch sosté que pensar la cultura com un sector aïllat impedeix entendre la seva funció real dins els processos socials i polítics.
  

L’article incorpora diversos esquemes que representen els drets culturals com a mecanismes de connexió entre desenvolupament, democràcia i sistemes socials 
  

Llegit des del món local, el text obre una pregunta especialment pertinent: si la cultura és una condició perquè les persones puguin exercir capacitat política i social, fins a quin punt les polítiques culturals municipals continuen tractant-la només com una oferta d’activitats? El debat sobre drets culturals no afecta únicament l’accés a la cultura. Interpel·la també la manera com es construeixen les decisions públiques, els sistemes de participació i les formes de reconeixement dins les comunitats.
  

Referència

Meyer-Bisch, P. (2014). Les droits culturels dans la grammaire du développement. Kult-ur, 1(1), 47–68. https://doi.org/10.6035/Kult-ur.2014.1.1.1 [2]