Quan la cultura esdevé dret: bases jurídiques per entendre els drets culturals

  
Un estat de la qüestió que situa els drets culturals al centre del debat jurídic contemporani i en reivindica el reconeixement efectiu.
  

L’article Aproximación dogmática a los derechos culturales (El derecho a la cultura como derecho fundamental), elaborat a la Universidad Carlos III de Madrid dins l’Instituto Interuniversitario para la Comunicación Cultural, ofereix una revisió conceptual rigorosa sobre l’estat actual dels drets culturals. Parteix d’una constatació àmpliament acceptada. La cultura ha passat de ser considerada un àmbit sectorial a entendre’s com un element estructural del desenvolupament humà i de la identitat col·lectiva.

Des d’aquesta premissa, l’autora argumenta que el debat no pot quedar restringit a l’esfera política o acadèmica. Ha de traslladar-se al terreny jurídic, espai on els drets es defineixen, s’ordenen i es fan exigibles. El treball mostra que aquest camp és relativament recent però evoluciona amb rapidesa, especialment gràcies als avanços impulsats per la Organización de las Naciones Unidas, que han contribuït a reformular la posició dels drets culturals dins l’arquitectura global dels drets humans.

El valor principal del text rau en la seva mirada panoràmica. No defensa una única definició sinó que examina els drets culturals des de perspectives diverses, jurídiques, conceptuals i institucionals, amb l’objectiu d’afavorir el seu reconeixement efectiu. Aquesta aproximació evidencia que el repte no és només conceptualitzar-los sinó dotar-los d’instruments normatius que en garanteixin l’aplicació real.
  

Idea central 

El text sosté que el reconeixement real dels drets culturals depèn de la seva consolidació com a categoria jurídica estructurada dins el sistema general dels drets humans.

Accés

PDF Aproximación dogmática a los derechos culturales (El derecho a la cultura como derecho fundamental) [2], (2014)