La cultura com a treball precari estructural

  
Llegit avui, el document manté una vigència notable. Moltes de les demandes que formulava acabarien reapareixent anys després en el debat sobre l’Estatut de l’Artista. Però també deixa una pregunta encara oberta per a les polítiques culturals locals: és possible defensar el valor públic de la cultura mentre les condicions de treball dels qui la fan possible continuen sent considerades una qüestió secundària? (n. de l'e., 2026)
  

El ConCa va presentar ahir a la Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona el document 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura. El document té una particularitat significativa: no parteix només d’una reflexió institucional, sinó d’una acumulació de malestars compartits per artistes, creadors i professionals culturals que feia anys que denunciaven una situació estructural de precarietat.
  

El text assumeix des del principi una idea que començaa guanyar força en el debat cultural europeu: la cultura no pot continuar sostenint-se sobre l’excepcionalitat laboral dels seus treballadors. La figura de l’artista precaritzat, obligat a acceptar irregularitat d’ingressos, desprotecció social i inestabilitat contractual com si fossin condicions “naturals” de la creació, apareix aquí clarament qüestionada. El document és especialment contundent en aquest punt: reclama reconèixer artistes i creadors com a treballadors culturals amb drets laborals, fiscals i socials equivalents als de qualsevol altre sector professional.

La diagnosi que fa el CoNCA és dura. L’enquesta realitzada a més de 1.100 professionals culturals mostra ingressos baixos, dependència de feines complementàries i una gran irregularitat laboral. Bona part dels professionals obtenien menys de 12.000 euros anuals i molts només podien dedicar parcialment el seu temps a l’activitat artística. El document identifica una contradicció central: mentre la cultura és presentada institucionalment com un sector estratègic i generador de riquesa, les condicions materials dels seus treballadors continuen marcades per la fragilitat.

El text també és interessant perquè evita reduir el problema a una qüestió purament econòmica. El que es descriu és una arquitectura institucional inadequada per entendre les especificitats del treball cultural. Fiscalitat pensada per activitats regulars, règims laborals rígids, dificultats per compatibilitzar drets d’autor i protecció social, encobriment de relacions laborals sota fórmules mercantils o inexistència d’un marc estable per a professions intermèdies del sector cultural.
  

Referència 

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). (2014). 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura. CoNCA

Text complet (pdf) [2]