Cultura com a motor discret del desenvolupament

  
Històricament, les polítiques de cooperació internacional han tractat la cultura com un element complementari. Un recurs útil per donar visibilitat a projectes, reforçar identitats o acompanyar processos socials. Aquest informe impulsat per la Comissió Europea proposa una lectura diferent: la cultura no apareix només com un ornament del desenvolupament, sinó com una infraestructura capaç de generar ocupació, cohesió social, participació democràtica i transformació econòmica.
  

El document analitza trenta projectes desenvolupats en diferents regions del món i construeix un argument que, en aquelst moment, comença a consolidar-se dins els organismes internacionals: les expressions culturals poden actuar com a palanca de desenvolupament humà. No només perquè generen activitat econòmica, sinó perquè creen capacitat organitzativa, autoestima col·lectiva, espais de participació i formes de governança local. L’informe situa aquesta idea dins el marc de l’“Agenda for Change” de la Unió Europea, centrada en drets humans, democràcia i creixement inclusiu.

Una de les aportacions més rellevants del text és la seva insistència a vincular cultura i desenvolupament territorial. Festivals, patrimoni, audiovisuals, artesania o ràdio comunitària apareixen com a dispositius que poden activar economies locals, generar ocupació i reforçar dinàmiques socials en contextos especialment vulnerables. L’informe defensa que les activitats culturals creen valor amb un consum limitat de recursos naturals i que poden estimular economies basades en coneixement, creativitat i circulació simbòlica.

També és significativa la manera com el document relaciona cultura i democràcia. La cultura no hi és presentada només com a expressió identitària, sinó com una eina efectiva per treballar drets humans, igualtat de gènere, participació ciutadana o cohesió social. Cinema, teatre, ràdio o arts visuals apareixen com a llenguatges especialment potents per abordar qüestions sensibles en societats on altres canals institucionals tenen poca penetració.

El document té un interès especial perquè obre molts dels nous debats que ocupen les agendes culturals internacionals: drets culturals, sostenibilitat, desenvolupament local, creativitat i cohesió comunitària. També posa de manifest una tensió persistent: la cultura és reconeguda discursivament com a element estratègic, però continua ocupant una posició perifèrica en moltes polítiques de desenvolupament i en bona part dels instruments de finançament públic.
  

Referència 

Jeretic, P. (2014). Study on projects using cultural expressions as a lever for employment, human rights, democracy and other human development areas: Final report. European Commission – EuropeAid.

Text complet (pdf) [2]