Biblioteques i valor públic: més enllà de la mesura econòmica

  
Parlar de la contribució econòmica de les biblioteques obliga a desplaçar el marc habitual amb què es mesura el valor cultural. Aquest informe impulsat per Arts Council England parteix d’aquesta dificultat: les biblioteques operen majoritàriament fora del mercat, amb serveis gratuïts en el punt d’ús, fet que fa inadequades les mètriques econòmiques convencionals. La pregunta no és només quant aporten, sinó com es construeix aquest valor i amb quins límits es pot captar.
  

El document organitza la recerca existent en tres grans hipòtesis. La primera entén les biblioteques com a agents econòmics directes, amb impactes vinculats a l’ocupació i la despesa. La segona les situa com a infraestructures que poden activar desenvolupament territorial, augmentant l’atractiu i l’activitat econòmica dels entorns on s’ubiquen. La tercera, més ambiciosa, intenta captar el valor total que generen a partir dels beneficis que perceben usuaris i no usuaris. Aquesta última línia és la més estesa, però també la més problemàtica: tendeix a produir xifres agregades que funcionen com a “caixa negra”, útils per a la legitimitat política però poc operatives per a la presa de decisions.

L’informe és especialment rellevant quan abandona la voluntat de quantificació i se centra en els efectes socials i educatius. Aquí emergeix una idea més sòlida: les biblioteques contribueixen a processos de llarg recorregut que estructuren el capital humà i social. L’evidència és més consistent en cinc àmbits: educació infantil i juvenil, aprenentatge adult, salut i benestar, cohesió comunitària i inclusió digital. En tots ells, les biblioteques actuen com a infraestructura quotidiana que sosté pràctiques d’aprenentatge, accés a la informació i relació social.

Aquesta lectura desplaça la discussió. El valor de les biblioteques no es troba principalment en el seu impacte econòmic immediat, sinó en la seva contribució a condicions estructurals que, a llarg termini, tenen efectes econòmics indirectes. El problema és que aquests efectes són difícils d’aïllar, mesurar i atribuir. L’informe ho explicita: intentar derivar una xifra global precisa del valor econòmic de les biblioteques s’assembla més a una recerca impossible que a una operació tècnica sòlida.

El text també apunta una tensió política de fons. En un context de restricció pressupostària i necessitat de justificar la despesa pública, la pressió per demostrar impacte econòmic pot acabar reduint el sentit de les biblioteques a allò que és mesurable. Això genera un desajust entre el que es pot demostrar i el que realment es produeix. Les biblioteques apareixen així com una infraestructura amb alt valor públic, però amb dificultats per traduir-lo en indicadors reconeguts pels marcs d’avaluació dominants.
    

Referència 

Arts Council England. (2014). Evidence review of the economic contribution of libraries. BOP Consulting.

Text complet (pdf) [2]