Cultura i acció exterior: estratègia europea o instrument d’influència

  
La Unió Europea situa la cultura com a peça clau en les seves relacions internacionals. La qüestió és què implica aquest desplaçament i quins interessos activa.
  

La cultura ha anat guanyant pes en l’acció exterior de la Unió Europea. L’informe Preparatory action ‘culture in EU external relations’, elaborat per la Direcció General d’Educació i Cultura, formalitza aquest gir i intenta donar-li estructura.

El punt de partida és explícit. Reforçar les relacions culturals amb altres regions del món es presenta com una via per afavorir el diàleg intercultural i la diversitat, però també com una eina per impulsar interessos econòmics i polítics: comerç, inversió, competitivitat o innovació. La cultura apareix així en una doble dimensió, simbòlica i instrumental.

L’estudi, basat en una investigació a 54 països, identifica punts forts i febles de les relacions culturals internacionals europees, així com oportunitats i obstacles. A partir d’aquesta diagnosi, proposa un full de ruta orientat a estructurar una estratègia més coherent i coordinada. 

Un dels eixos centrals és la governança. Es planteja la necessitat d’un marc estratègic clar, amb mecanismes de coordinació multinivell i amb capacitat per integrar tant els actors europeus com els dels territoris amb els quals es col·labora. Aquesta dimensió no és menor, perquè condiciona la naturalesa de les relacions: cooperació o projecció.

El document també insisteix en la diversificació del finançament, amb fórmules que combinen recursos públics i privats, i en la necessitat de compartir recursos entre estats membres. Al mateix temps, posa l’accent en aspectes operatius com la millora de la comunicació, la reducció de barreres a la mobilitat o el reforç de la societat civil en contextos de transformació.

Altres línies apunten cap a la incorporació de joves, el paper de les ciutats o el desenvolupament de models d’aprenentatge recíproc. També es proposen mecanismes d’avaluació i seguiment que permetin ajustar les estratègies.

L’informe concreta aquestes orientacions en una sèrie de projectes pilot: programes conjunts de traducció, xarxes de joves emprenedors creatius, cooperació entre ciutats, formació en gestió cultural o la creació de centres creatius europeus en economies emergents. Aquests dispositius haurien de permetre testar el model i generar evidències per a futures decisions.

El document construeix un marc ambiciós i coherent amb altres línies de política europea. La qüestió és com es resol la tensió que travessa tot el text: fins a quin punt la cultura es concep com a espai de cooperació entre iguals o com a instrument de projecció d’interessos. És en aquesta ambivalència on es juga el sentit de l’estratègia.
  

PDF Preparatory action culture in EU external relations [2]