Quan les ciutats fan possible la mobilitat cultural

  
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
  

La mobilitat cultural s’ha consolidat com una peça clau de les polítiques culturals urbanes a Europa. L’estudi European cities and cultural mobility: trends and support actions, elaborat per On the Move per encàrrec de la ciutat de Nantes, en el seu paper de presidenta del grup de treball sobre mobilitat artística de la xarxa Eurocities, ofereix una radiografia clara de com les principals ciutats europees entenen i impulsen aquesta qüestió.

L’informe parteix d’una idea compartida. Fomentar la mobilitat dels artistes no és només una política cultural, sinó una eina per reforçar el projecte europeu, ampliar drets culturals i diversitat, estimular la innovació artística, obrir nous públics i mercats, i contribuir a l’atractiu urbà, el desenvolupament econòmic i la inclusió social. Una agenda ambiciosa que explica per què moltes ciutats han mantingut o fins i tot reforçat aquestes polítiques malgrat el context de crisi econòmica.

L’anàlisi es basa en una enquesta a 24 ciutats de cinc països europeus. Les respostes mostren una aposta clara per la mobilitat dels artistes, molt per sobre de la dels professionals de la cultura. El suport municipal sol articular-se a través d’organitzacions culturals locals que gestionen programes i projectes específics, sovint en combinació amb fons de mobilitat i aliances amb altres agents locals, estatals i internacionals. Tot i així, la manca de dades pressupostàries sistemàtiques limita una anàlisi quantitativa més precisa.

Pel que fa a l’abast geogràfic, Europa concentra la major part de les iniciatives, incloent països membres i no membres de la Unió Europea. Alhora, es detecta un interès creixent per part de ciutats de països emergents, especialment a Àsia i Amèrica Llatina, mentre que el Magrib i l’Orient Mitjà continuen sent territoris poc presents en els programes actuals i en les estratègies futures.

L’estudi també assenyala alguns reptes persistents. La comunicació de les oportunitats es fa principalment a través d’internet i d’esdeveniments informatius, tot i que artistes i professionals recorren sovint a altres fonts quan han d’afrontar qüestions administratives com els visats. L’avaluació dels programes continua sent una assignatura pendent, condicionada per la manca de temps i recursos, encara que es destaca un avantatge clar de l’escala local. Les ciutats mantenen un contacte més directe i proper amb artistes i organitzacions, fet que reforça l’eficàcia i la pertinència de les accions.

Les recomanacions finals apunten en una direcció clara. Cal integrar millor les iniciatives locals amb els marcs europeus i estatals, i aprofitar el potencial de les ciutats per construir relacions estables i de confiança amb els ecosistemes creatius del seu territori. Una lectura especialment rellevant per als municipis que volen passar de la declaració d’intencions a polítiques de mobilitat cultural més estructurades i sostenibles.

Idea central 

La mobilitat cultural és una eina estratègica de les ciutats per enfortir drets culturals, creativitat i projecció internacional, però encara requereix més coordinació, dades i capacitat d’avaluació.

Accés

PDF European cities and cultural mobility: trends and support actions [2] (2013)