L’espectador com a figura política i cultural

Dues obres de Christian Ruby revisen tres segles d’història del públic per entendre què significa mirar, interpretar i participar en la cultura avui.
  

Presentem dos llibres de Christian Ruby que exploren la figura de l’espectador des d’una perspectiva històrica i contemporània: La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne i L’Archipel des spectateurs. El primer reconstrueix l’evolució cultural d’aquesta figura des del segle XVIII fins avui i mostra com diferents tradicions filosòfiques han definit quines actituds es consideraven legítimes davant l’art. El segon trasllada el debat al present i analitza la pluralitat de perfils d’espectador en un context marcat per les indústries culturals, les tecnologies digitals i les noves formes de consum.

Ruby situa la discussió dins una controvèrsia intel·lectual viva. Pensadors com Alain Finkielkraut i Régis Debray interpreten l’espectador contemporani com una figura debilitada per la lògica mercantil i mediàtica. Altres, com Jacques Rancière, hi veuen encara un potencial emancipador. Ruby no s’alinea amb cap simplificació i defensa que l’espectador no és una categoria fixa sinó una construcció històrica que canvia amb les formes artístiques i amb els contextos socials.

Els dos llibres convergeixen en una tesi central: ningú neix espectador. Esdevenir-ho implica aprenentatges, experiències i itineraris culturals que configuren maneres diverses de mirar i interpretar. L’autor proposa repensar aquesta figura com un agent actiu capaç de transformar el sentit de les obres i de redefinir la seva pròpia posició dins l’espai públic.

Idea central 

L’espectador no és un receptor passiu sinó una construcció cultural dinàmica que participa activament en la producció de significat.

Accés

Aquest llibre està registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [2]ERCles [2].