Cultura i desenvolupament local: més enllà del districte industrial

  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies. Els autors subratllen la importància de la cultura en el desenvolupament econòmic, alhora que assenyalen la necessitat d’evolucionar cap a models capaços de generar creixement sostenible, respectuós amb el patrimoni i amb les identitats locals.

Al llibre Nuevas direcciones en políticas culturales. Los distritos culturales sistémicos, Sacco i Ferilli proposen superar el model clàssic del districte industrial i avançar cap al que denominen districte cultural sistèmic. Es tracta d’un model de desenvolupament que concep la cultura com un sistema complex, on conflueixen economia, identitat, educació, governança i innovació. Perquè aquest model pugui arrelar, els territoris han de reunir un conjunt de condicions estructurals.

D’una banda, una base empresarial que entengui la cultura com un actiu estratègic. De l’altra, un sistema local conscient del valor del seu patrimoni i dels seus actius culturals, amb una mentalitat oberta a les noves formes expressives i capacitat de relació amb agents culturals d’excel·lència. A això s’hi afegeix una administració local amb un rol clarament facilitador, capaç de promoure l’excel·lència cultural, garantir la disponibilitat d’espais i serveis de qualitat i articular una xarxa d’institucions públiques que monitoritzi i reforci la qualitat de la producció cultural local, amb la implicació d’agents privats compromesos amb el conjunt de la societat. El model també requereix institucions educatives disposades a treballar en l’àmbit de les noves professions culturals i tecnològiques.

Els autors insisteixen que la implementació d’aquest enfocament demana governs locals qualificats, amb capacitat de coordinació entre actors diversos i d’interlocució amb inversors. La iniciativa no ha de partir necessàriament de l’administració, però el seu paper com a mediadora i facilitadora resulta imprescindible.

En aquest marc, identifiquen un conjunt d’accions clau per garantir l’èxit del districte cultural sistèmic. Entre aquestes, la generació d’una oferta cultural de qualitat, la formació i capacitació de la comunitat local, l’atracció d’empreses i talent extern, el desenvolupament del talent propi, l’ús de la cultura com a eina per abordar la crítica social i la marginació, el foment de la participació ciutadana, la producció de coneixement de qualitat i la connexió entre ciència i cultura. També destaquen la importància de treballar de manera coordinada mitjançant xarxes locals actives i d’establir aliances externes de caràcter internacional o interregional.

El llibre contextualitza l’estat de la recerca i de la implementació d’aquest model a Itàlia i presenta experiències desenvolupades en ciutats com Lille, Newcastle-Gateshead, València, Linz, Denver i Cartagena de Indias, que permeten observar com aquest enfocament pot adoptar formes diverses segons el context territorial.

Aquest llibre està registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [2]ERCles [2].