Creatius després de la crisi: motor econòmic o miratge fràgil?

Un monogràfic acadèmic analitza què passa amb la classe creativa quan l’economia trontolla
  

El número especial «Creatives after the crash», publicat a Cambridge Journal of Regions, Economy and Society (vol. 6, núm. 1, març 2013), examina l’impacte de la crisi econòmica sobre la classe creativa i ofereix una panoràmica plural de diagnòstics i evidències. Coordinat per Betsy Donald, Meric S. Gertler i Peter Tyler, el volum parteix d’un consens inicial: les indústries creatives s’han consolidat com a motor de transformació econòmica i han crescut a un ritme superior al de l’economia global. La discrepància apareix quan s’analitza la seva resistència real davant les crisis.

Alguns estudis apunten a una certa capacitat d’adaptació. Lisa De Propris destaca el paper de les indústries creatives en la recuperació econòmica britànica, mentre Todd Gabe, Richard Florida i Charlotta Mellander observen que als Estats Units la taxa d’atur dins la classe creativa se situa per sota de la mitjana general. Altres recerques matisen aquest optimisme. Gary Sands i Laura A. Reese no troben diferències significatives entre territoris més o menys creatius pel que fa a salut econòmica, i detecten que determinats indicadors associats a la creativitat poden correlacionar amb pitjors resultats socioeconòmics en algunes àrees metropolitanes.

El volum també dona veu a anàlisis centrades en les condicions laborals. Alison Bain i Heather McLean subratllen el paper dels espais culturals col·lectius com a infraestructures de resistència davant pressions urbanes i econòmiques. Jill L. Grant i Benjamin Buckwold examinen la precarietat que afecta treballadors culturals migrants. Doreen Jakob estudia les tensions del sector artesanal en temps de recessió. Susan Christopherson analitza l’enduriment de les condicions a la indústria audiovisual nord-americana. Tara Vinodrai compara estratègies d’adaptació de dissenyadores a Toronto i Copenhaguen.

El conjunt dibuixa una conclusió implícita: la creativitat pot ser factor de dinamisme econòmic, encara que aquest potencial conviu amb estructures laborals fràgils i desiguals. El monogràfic resulta útil per entendre fins a quin punt el relat optimista de l’economia creativa necessita contrast empíric i mirada crítica.

Cambridge journal of regions economy and society Volume 6 Issue 1 March 2013 [2] Creatives after the Crash