La ciutat com a experiència estètica compartida

  
Llegit avui, el text conserva una vigència notable perquè anticipa moltes tensions actuals de les polítiques urbanes i culturals: la fragilitat de l’espai públic, la crisi ecològica, la turistificació i la necessitat de repensar les formes de vida urbana més enllà de l’espectacle i del consum cultural accelerat.  (n. de l'e., 2026)

  
El text de Chris Younès publicat el 2012 a L’Observatoire proposa una lectura de la ciutat que s’allunya tant de l’urbanisme funcional com de la cultura concebuda únicament com a programació. La ciutat apareix aquí com un espai d’experiència sensible, de conflicte i de transformació, on els esdeveniments culturals no només ocupen l’espai públic sinó que redefineixen la manera de viure’l.
  

Younès parteix d’una idea suggerent d’Hannah Arendt: els esdeveniments no són simples conseqüències del passat, sinó moments que reordenen retrospectivament el sentit del que havia passat abans. Aquesta idea li serveix per pensar tant la ciutat com l’esdeveniment estètic. Un esdeveniment cultural no és important només pel que mostra o programa, sinó per la capacitat de reorganitzar percepcions, relacions i usos de l’espai urbà.

El text és especialment rellevant perquè introdueix una crítica molt clara a la ciutat contemporània. Younès descriu un procés accelerat d’uniformització territorial que empobreix les formes d’habitar i debilita les experiències col·lectives. La ciutat contemporània apareix fragmentada, saturada de fluxos i cada vegada més subordinada a les lògiques de separació, funcionalitat i rendibilitat. L’espai públic entra així en una situació crítica: continua sent escenari de trobada, però també de segregació, control i desgast del “comú”.

És en aquest context que el text atorga a l’art i a l’experiència estètica una funció específica. No com a decoració urbana ni com a instrument automàtic de cohesió social, sinó com a pràctica capaç d’obrir interrupcions dins la normalització urbana. Younès defensa que certes pràctiques artístiques poden fer visibles espais, cossos i formes de vida que la ciutat funcional tendeix a invisibilitzar. L’exemple dels col·lectius que treballen sobre buits urbans, franges perifèriques o espais abandonats és especialment significatiu: l’art apareix aquí com una manera de tornar a mirar la ciutat.

El moviment més interessant del text és probablement la seva idea d’“ecoestètica”. Younès associa la regeneració dels espais habitats amb noves formes de convivència entre humans, entorns i sensibilitats. La cultura deixa així de ser només producció simbòlica i es converteix en una manera de reorganitzar relacions amb el territori, amb els ritmes de vida i amb les formes de coexistència.
  

El text de Younès defensa que l’experiència estètica pot reconfigurar la manera d’habitar la ciutat i de percebre els espais comuns.
  
  

Referència 

Chris Younès (2012). L’événement de la ville et l’événement esthétique dans la ville. L’Observatoire, 41, 41–44. 

Text complet (pdf) [2]