Art i sostenibilitat: cultura, complexitat i canvi social

  
La proposta de Sacha Kagan situa l’art i la cultura al centre de la transició cap a societats més sostenibles.
  

Sacha Kagan, investigador associat a la Leuphana University i cofundador deCultura21. Network for Cultures of Sustainability, presenta a Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat. La seva tesi central defensa que aquesta dimensió no es limita a incorporar la cultura als models de desenvolupament local sostenible, sinó que implica la transmissió de normes, valors i convencions capaços de facilitar una transició profunda cap a formes de vida més sostenibles.

Kagan inicia l’anàlisi amb una crítica a la cultura de la insostenibilitat, que descriu com una forma d’autisme de les societats modernes i dels individus respecte als seus entorns. Per revertir aquesta situació, sosté que cal un replantejament global de les maneres de pensar, de conèixer i d’entendre el lloc que ocupem dins del món. A partir d’aquí, formula dues preguntes clau: quina visió del món pot fonamentar una cultura o cultures de la sostenibilitat, i quins són els mecanismes i agents capaços d’impulsar el canvi en el pas d’un món insostenible cap a un de més sostenible.

Per donar-hi resposta, Kagan recorre al pensament d’autors com Edgar Morin, Basarab Nicolescu, Gregory Bateson i David Abram, i situa el concepte de complexitat com a element central de les cultures de la sostenibilitat. Subratlla la necessitat de desenvolupar una sensibilitat envers la complexitat i d’adquirir una major consciència dels processos de coneixement, com a via per reconnectar amb una realitat diversa, interdependent i dinàmica.

L’autor incorpora també la noció sociològica de la realitat social com a construcció social, segons la qual les persones aprenem al llarg de la vida un conjunt complex de convencions que orienten la manera d’actuar i de pensar. Des d’aquesta perspectiva, Kagan defensa la necessitat de transformar aquestes convencions per facilitar canvis estructurals. En aquest marc, analitza el paper de l’art i dels artistes com a agents de canvi social, allunyant-se de l’art elitista, que considera desvinculat de la quotidianitat, i centrant-se en les pràctiques d’art ecològic o eco-art desenvolupades durant les darreres quatre dècades. Aquestes experiències, sosté, tenen una transcendència real en la transició cap a la sostenibilitat i permeten explorar noves relacions entre art, societat i transformació social.

Aquest llibre està registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [2]ERCles [2].