La llengua de signes també construeix lectors

  
La relació entre llengua, lectura i inclusió educativa ha estat objecte de debat durant dècades. Un estudi recent mostra que l’ús de la llengua de signes no només facilita la comunicació de les persones sordes, sinó que també contribueix a reforçar l’hàbit lector entre adolescents. La recerca apunta que el domini d’aquesta llengua millora les habilitats d’expressió i afavoreix la inclusió educativa i social
  

La relació entre llengua i lectura és central en qualsevol procés educatiu. En el cas dels adolescents sords, aquesta relació es veu condicionada per l’accés a un sistema lingüístic complet que permeti desenvolupar competències cognitives i comunicatives. Un estudi recent apunta que la llengua de signes pot tenir un paper determinant en aquest procés.

La investigació, impulsada per la Fundació CNSE amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid i la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, analitza els hàbits lectors de joves amb discapacitat auditiva. Els resultats mostren que l’ús de la llengua de signes té un impacte positiu en la relació amb la lectura i en les habilitats d’expressió lingüística.

Segons l’estudi, els adolescents que utilitzen la llengua de signes desenvolupen competències que faciliten l’aprenentatge de la lectura i la comprensió textual. Aquest procés contribueix també a reforçar la seva participació educativa i social. 

Un altre element destacat és la manera com aquests joves accedeixen a continguts escrits. Molts d’ells consumeixen habitualment cinema i televisió amb subtítols, una pràctica que reforça l’exposició a textos escrits i que forma part de la seva experiència quotidiana de lectura.

Aquests resultats qüestionen algunes idees persistents en l’àmbit educatiu que han considerat la llengua de signes com un obstacle per al desenvolupament lingüístic. La recerca suggereix el contrari: l’accés a una llengua completa pot actuar com a base per adquirir altres competències comunicatives.

El debat que s’obre va més enllà de la lectura. També interpel·la les polítiques educatives i culturals, especialment en relació amb l’accessibilitat lingüística i l’accés a la cultura escrita. Si la lectura és una porta d’entrada a la participació cultural, garantir els recursos lingüístics adequats forma part d’una política cultural inclusiva.
  
  

Idea central

El desenvolupament de la llengua de signes reforça les competències lingüístiques dels adolescents sords i contribueix a consolidar els seus hàbits de lectura.

Accés

PDF : Dossier [2]  La percepción de las personas sordas sobre la lectura: : una mirada a la adolescencia [3]