Els equips que fan possible l’equipament cultural

  
L’estudi Els equips de gestió dels equipaments culturals d’àmbit local s’inscriu en el desplegament del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010–2020 (PECCat) amb una voluntat clara: situar els equips humans al centre de la política d’equipaments. El punt de partida és explícit: no n’hi ha prou amb planificar infraestructures ni amb definir tipologies arquitectòniques. Un equipament cultural només esdevé servei públic si hi ha un equip de gestió capaç de donar-li forma, continuïtat i sentit.
  

En aquest marc, el document identifica un dèficit estructural del sector: la manca de referents sistematitzats sobre com dimensionar, organitzar i dotar els equips humans dels equipaments culturals. Mentre altres sectors disposen de literatura abundant sobre recursos humans, en cultura la definició dels equips s’ha construït sovint cas per cas, amb resultats desiguals i sense criteris compartits. Aquesta situació genera una tensió persistent entre inversió en infraestructura i capacitat real de funcionament.

L’estudi parteix d’una idea operativa: els equips de gestió són un factor clau per garantir el rendiment social de la inversió pública. Això implica assumir que les funcions d’un equipament cultural contemporani excedeixen la programació artística. Inclouen la comunicació amb públics diversos, el desenvolupament de serveis educatius, la fidelització i ampliació de públics i la construcció d’una relació sostinguda amb la ciutadania. En aquest sentit, el document proposa un desplaçament: del projecte arquitectònic al projecte cultural sostingut per equips.

La proposta no es formula com una norma tancada, sinó com una modelització orientativa. Es defineixen paràmetres per establir necessitats funcionals, estructures organitzatives, perfils professionals i estimacions de costos. Aquest exercici es construeix a partir de taules de treball amb professionals i d’un treball de camp sobre equipaments reals, amb l’objectiu de fixar un “òptim mínim” que sigui alhora exigent i viable. La idea de fons és clara: no es tracta de descriure la realitat existent, sinó de marcar un horitzó de millora possible.

El document també introdueix un element de realisme polític. Els equips de gestió representen una part significativa del pressupost, i la seva definició ha de tenir en compte les limitacions financeres dels municipis. Tanmateix, es planteja que aquesta despesa no s’ha d’entendre com un cost addicional, sinó com una inversió que pot generar retorn econòmic i, sobretot, valor públic. Aquesta idea reconfigura la manera d’avaluar els equipaments: no per la seva dimensió física, sinó per la seva capacitat d’activar vida cultural.

Finalment, l’estudi situa aquesta reflexió en un context de transformació. L’expansió prevista d’equipaments culturals i la necessitat d’adaptar-los a noves demandes socials fan imprescindible repensar els models de gestió. En aquest escenari, el document es presenta com una eina per a la decisió pública, orientada a ajudar els municipis a definir equips coherents amb els seus projectes culturals i amb les seves capacitats reals.
  

Jaume Colomer, Joaquim Rius Ulldemolins, Marina Feliu Calafell, Agnès Pros | Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

El [2]s equips de gestió dels equipaments culturals d'àmbit local [2]