Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.
L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal. L’autor sosté que aquesta deriva ha afavorit una relació passiva amb la música basada en el consum més que en la pràctica.
Regelski defensa que valors sovint menystinguts en l’àmbit acadèmic, com el plaer, el gaudi, l’expressió lliure o l’afecte per la música, constitueixen motors pedagògics potents. Aquesta mirada implica revisar els fonaments curriculars i ampliar el concepte d’èxit educatiu més enllà de l’excel·lència tècnica. La seva trajectòria combina docència a la Universitat de Hèlsinki i a la SUNY Fredonia amb la tasca investigadora i activista dins el MayDay Group, espai internacional dedicat a repensar els fonaments filosòfics i socials de l’educació musical.
El text es manté vigent perquè desplaça el debat des de l’excel·lència elitista cap a la funció social de la música, i convida a entendre l’educació musical com una pràctica cultural compartida més que com un filtre selectiu.
Idea central
La revitalització de la pràctica musical amateur és clau per transformar l’educació musical en una experiència participativa, significativa i socialment rellevant.
Accés
PDF — Amateuring in Music and Its Rivals [2] (Action, Criticism, and Theory for Music Education, vol. 6, núm. 3, 2007)
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] http://cercles.diba.cat/documentsdigitals/pdf/E100143.pdf
[3] https://interaccio.diba.cat/node/229