Treballar com formigues per a un nou model de biblioteques

Primer informe europeu amb l'objectiu d'analitzar el treball bibliotecari en la promoció dels objectius de l'Agenda 2030. Inclou exemples de polítiques i projectes de biblioteques dels països membres del European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)
 

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se. Segons l’informe d' EBLIDA (2020) una bona manera d’aconseguir-ho és vincular la seva tasca amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible [2] (ODS) i l’Agenda 2030.

Objectius de desenvolupament sostenible (ODS)
 
 

Aquest informe informe resumeix les respostes proporcionades pels membres d’EBLIDA a un qüestionari sobre les biblioteques i els ODS. El seu objectiu és identificar els projectes de les biblioteques europees relacionats amb almenys un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per tal de donar-los a conèixer als responsables de les polítiques i emmarcar la labor de les biblioteques en l’àmbit del Programa de Desenvolupament Sostenible de 2030. D’acord amb el que s’escriu a l’informe, els avantatges de vincular aquests equipaments amb l’Agenda 2030 són tant de tipus polític com econòmic.

Malgrat que, a priori, sembla que les biblioteques poden contribuir a complir segons quins objectius mentre que són poc adients per abordar-ne d’altres, l’informe contradiu aquest argument mitjançant un entenedor exemple basat en l’Objectiu 2 (fam zero). Els casos de desnutrició, inseguretat alimentària, malnutrició i retràs del creixement a Europa són pocs en relació amb altres indrets del món, fet que ens podria portar a considerar que les biblioteques europees tenen molt poc a aportar en relació amb aquest objectiu. Això no obstant, l’informe considera que la lluita contra la obesitat també pot convertir-se en una prioritat per a les biblioteques europees les quals, amb l’ajuda d’altres agents, podrien iniciar activitats de sensibilització i esdeveniments de formació amb l’objectiu de debilitar els mals hàbits nutricionals entre els usuaris de les biblioteques.
 
 

Projecte Treffpunkt Deutsch [3] de la biblioteca de la ciutat de Heilbronn, Alemanya
 
 

De la mateixa manera, el segon apartat de l’informe posa de manifest que les biblioteques europees poden contribuir al compliment dels 17 Objectius a través de diverses accions. De tot el llistat de bones pràctiques que elaboren, destaquem les accions que tenen a veure amb els següents objectius:
 

• Objectiu 3 (Salut i benestar). Les biblioteques poden tenir un important paper a l’hora de lluitar contra els estils de vida poc saludables. Un dels projectes més destacats en aquest àmbit és l’exitós Nati per Leggere [4] (Nascut per llegir) creat per l’Associació de Biblioteques Italianes amb la col·laboració de centres pediàtrics.
   

• Objectiu 4 (Educació de qualitat). Atendre als estudiants amb necessitats especials, oferir cursos d’idiomes per a immigrats o facilitar espais de trobada per a diversos col·lectius són algunes de les accions que es relacionen amb aquest objectiu. En aquest àmbit cal posar en relleu la tasca de Treffpunkt Deutsch [3], un projecte cooperatiu que es duu a terme a la Stadtbibliothek de Heilbronn i proporciona formació en idiomes i altres recursos educatius a la comunitat immigrant, tenint també en compte el compliment de l’Objectiu 5 (Igualtat de gènere).
   

• Objectiu 8 (treball digne i creixement econòmic). Algunes biblioteques, que actuen com a agents d’enllaç entre les empreses i les persones que busquen feina. En aquesta línia, l’informe valora l’organització de tallers de desenvolupament sostenible sobre robòtica i 3D del sistema de biblioteques de Madrid [5], que també té lloc en biblioteques d’altres comunitats, i l’éntén com un bon exemple que vincula l’educació de qualitat amb el creixement econòmic a la vegada que millora la cerca de feina.
   

• Objectiu 10 (Reducció de les desigualtats). Donar suport al desenvolupament individual i a la integració de les persones en risc d’exclusió social forma part de la labor de les biblioteques. Bibliothèques Sans Frontières opera en 50 països amb la finalitat de reduir les desigualtats. Un dels seus projectes més emblemàtics és Ideas Box [6], un centre multimèdia mòbil que proporciona recursos educatius i culturals a les comunitats necessitades, inclosos els refugiats i persones desplaçades en campaments de tot el món, i a les comunitats desateses dels països desenvolupats.
   

• Objectiu 16 (Pau, justícia i institucions sòlides). En diversos indrets d’Europa les biblioteques es consideren espais de trobada. Un dels projectes destacats en relació amb aquest objectiu és Biblioteca de Acogida [7], de la biblioteca de Purchena (Andalusia), que promou trobada entre joves migrants i menors d’edat de la localitat.
   

Aquesta és tan sols una selecció del total de casos posa de manifest el potencial que tenen les biblioteques europees a l’hora de desenvolupar accions de desenvolupament sostenible. En paraules dels autors de l’informe, "estan fortament arrelades a un entorn de desenvolupament sostenible", incorporen els ODS en tots els seus nivells i, conseqüentment, poden ser "organismes sostenibles per excel·lència."
 
 

Projecte Ideas Box [8] a l’illa de Puerto Rico després del pas de l’huracà Maria
 
 

Un indicador rellevant pel que fa a l’impacte de les biblioteques és el del retorn de la inversió. Per posar un exemple, el retorn de la inversió estimat a les biblioteques d’Espanya és d’entre 2,80 i 2,83€ per euro invertit. Tanmateix, l’informe recalca que les biblioteques no són agents econòmics, motiu pel qual el seu impacte també s’hauria de poder mesurar en:
 

• Els individus (en termes d’habilitats, competències, representacions i comportaments)
   

• La societat (en termes d’inclusió social, educació i aprenentatge permanent, patrimoni cultural, salut pública i enfortiment de la democràcia)
   

Certament, mesurar l’impacte real de les biblioteques en relació a alguns ODS no és fàcil, i l’informe es pregunta:com de determinants poden ser aquests equipaments per tal de contribuir al compliment dels 17 Objectius? Què poden fer, de manera realista, per reduir la contaminació, oferir més accés a combustibles nets i integrar l’energia renovable? La conclusió que n’extreuen els ses autorsés que només les mesures governamentals valents, ambicioses i coherents poden crear les condicions per aconseguir-ho.

Podeu consultar i descarregar-vos el document:
 

European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA).(2020). Sustainable Development Goals and libraries. First European report [9].

eblida.org [10]

_____________________________________________________________________