Posar les relacions al centre

Què passaria si els museus situessin les relacions al centre de la seva activitat? La publicació, 'The Constituent museum',  s’inspira en aquesta pregunta i ofereix una anàlisi experimental, diversa i rigorosa, del que normalment es coneix com a educació, mediació o interpretació dins les institucions museístiques.
 

En comptes de concebre el visitant com un receptor passiu de contingut predefinit, se’l considera un membre actiu d’un cos constituent, algú a qui es pot esperonar, provocar, inspirar i de qui es pot aprendre. Més enllà de la pràctica de la mediació com a tal, la publicació situa les pràctiques constituents de col·laboració i coproducció dins el context sociopolític (neoliberal) existent per tal de reimaginar i incidir en les estructures ‒tant físiques com organitzatives‒ de museus i galeries.

'The Constituent museum', un recull de nous projectes i estudis de casos, sorgeix de les experiències diverses de les institucions que formen la confederació de museus L’Internationale, així com dels col·laboradors amb qui ha treballat durant els cinc anys del programa «Els usos de l’art. El llegat de 1848 i 1989». Un dels elements essencials per al desenvolupament del programa va ser la creació d’un «equip de mediació» que explorés alguns dels aspectes clau referits a l’evolució de les relacions dels museus amb els seus públics.

Aquesta publicació fa visible les diverses i a la vegada contradictòries estratègies que les institucions prenen per implementar el canvi d’activitat i de paradigma. 'The Constituent" està estructurat en cinc capítols que treballen a partir d’informes, articles, projectes, discussions, etc. centrades en diversos aspectes de les pràctiques dels museus les quals poden quedar afectades per aquest repensar la relació entre els museus i la seva constitució. Les temàtiques son molt diverses, passen per la creació d’un escenari de futur imaginat on es reflexiona sobre el futur dels museus. També es reflexiona en un altre capítol sobre el marc de referència a través del qual desenvolupar la idea dels museus “constituents”. Es tracten altres temes com ara la relació entre l’arquitectura dels museus i les seves funcions ideològiques. A part de l’arquitectura, l’educació també hi té un capítol dedicat a imaginar el museus constituent com un espai de trobada de discursos crítics i pràctiques, un trobada entre estètiques, polítiques i coneixement.

Seguidament, també es parla sobre la distribució de la propietat i l’apoderament, on es parla sobre com es tracta el poder del públic i de les audiències. Finalment el darrer capítol pensa sobre el futur de les relacions, les constitucions com a la part central dels museus. Aquest capítol final ajuda a tancar la reflexió i la teoria desenvolupada al llarg de tot el llibre, on es projecta un futur on tot és possible, però que també ens recorda que les accions que duem a terme avui conformaran els escenaris de futur de demà.
 

Un dels projectes recollits dins de l’últim apartat dedicat a l’arxivament de casos relacions als museus és l’Open Source Protoypes [2], el qual va ser una col·laboració desenvolupada per la Fundació Antoni Tàpies i el seu arxiu. Durant 5 anys, del 2011 al 2016, diversos grups amb lligams amb l’educació van ser immersos en recerques i projectes d’intervenció al voltant de pràctiques artístiques contemporànies. Les propostes al llarg d’aquests anys han estat heterogènies i han permès treballar des de diverses disciplines en un espai comú. 
 
 
 

Prototips en codi obert. Diagrama 1a etapa.|  Antonio Gagliano
 
 

En resum, aquesta publicació intenta redefinir el rol i la significació del museu com a projecte col·laboratiu entre el públic, l’artista i els treballadors de la institució. Aborda el museu com una part important de la comunitat, on conflueixen i es qüestionen l’activisme, les narratives i la reflexió visual i intel·lectual.


 

Cita bibliogràfica
 

Byrne, J., Morgan, E., Paynter, N., Sánchez de Serdio, A., i Železnik, A. (eds.). (2018). The constituent museum. Constellations of knowledge, politics and mediation. A generator of social change. Valiz

Centre d'Informació i Documentació (CIDOC [3])  Signatura: S 03699 [4]

_______________________________________________________________________