Més poesia

Els mots tenen la virtut de guanyar valors quan s’acompanyen d’altres mots. De la mateixa manera que les persones quan ens trobem podem sumar i crear més significats o aprendre i formar noves sonoritats. Com els passa als mots però, la mètrica de vegades ens pot separar fins arribar a l’extrem d’aïllar-nos. És en aquest punt, quan el mot es troba allunyat de tot i tothom, que viu encara més intensament la necessitat de dir i significar-se, de trobar-se fins formar part d’un poemari.

Poema visual, 1978. Brossa.

Enguany, el 21 de març, que és el dia mundial de la poesia, molt probablement el passarem a casa -si tenim aquesta sort- amb més temps de l’habitual per treure a passejar  aquell poemari que fa temps que no surt de la lleixa. Ara bé, serà difícil evitar topar-se amb una pantalla que, lluny de l’actualitat i l’abisme que vivim aquests dies, ens obri la porta a una poesia agitada també per aquests moments incerts.

[2]

Un exemple el trobem amb ‘Poeta de guàrdia [2]’, una iniciativa que via Twitter ens promet cada dia, mentre estiguem a casa, versos per a tothom. Per ara, hi podem trobar versos de Josep Pedrals [3], Martí Sales [4] o Núria Martínez Vernis [5], entre d'altres, que amb els peus a terra ens permeten volar dins les quatre parets de casa nostra.

D’altra banda, en viu i en directe, trobem el festival #PoesiaFest40 [6], que va començar a Instagram el dimecres 18 de març i finalitzarà el dissabte 21 de març, coincidint amb la commemoració del Dia de la poesia [7]. Té una programació que es pot seguir a través de directes (Live) de cada una d’aquestes persones.
 

[6]

De fet, Instagram s'ha convertit en un mitjà on la poesia, escrita sovint a les imatges i no en el text, també compartida en stories o llegida en aquest vídeos (live) en directe,  per a circular i ser llegida de forma fàcil a qualsevol pantalla. Esdevé un mitjà molt àgil i amb unes possibilitats de disseny que poden fer més o menys atractiu el text, fugint de l'omnipresent full blanc. Podeu veure'n un bon exemple amb l'etiqueta #poesiacatalana [8]o cercant amb altres etiquetes com #poesia. [9]
 

[8]

Cridant en silenci [10]

Finalment i en motiu de l’Any Carner [11], la Institució de les Lletres Catalanes [12] ha escollit aquest poema de Josep Carner per commemorar el dia mundial de la poesia 2020. Gaudiu-lo i molta poesia per endavant.

A HORA FOSCANT

És tard: els camins ja no em tempten.–

I us sé, del verger dins el clos,

caiguts, trepitjats en la boira,

oh dies, oh fulles, oh flors!
 

Mes passes es tornen furtives

com d’un indecís estranger.

Sospiren espectres de dàlies

enmig del foscam ploraner.
 

Al lluny neda un so de campanes

que uneix els vivents als caiguts.

S’escampa la nit invencible,

mar d’illes que són solituds.
 

I em criden el llum a la taula

i algun voleiant pensament,

la vella cadira malmesa

i un full de paper malcontent.
 

Josep Carner (Barcelona,1884-Brussel·les,1970)

Obres completes. Poesia, 1957 [Absència]

Inicia sessió [13] o registra’t [14] per enviar comentaris