David Ekholm & Sofia Lindström Sol | International Journal of Cultural Policy [2]
La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem. I tot això, s’accentua encara més en ambients suburbials i en zones urbanes grans i segregades, que generen exclusió i limiten les oportunitats de participació dels joves [3]. Aquest és el tipus de públic en el qual es fixa aquest estudi: els nens i joves dels suburbis.
Ekholm i Lindström, els autors de Mobilising non-participant youth: using sport and culture in local government policy to target social exclusion [4], exploren en el present article sobre com treballar la inclusió social de joves en risc i considerats “no participants” a través de l’esport i la cultura.
Foto: Jeff Qian [5]
L’estudi es centra en dos municipis de Suècia i es basa en un seguit d’entrevistes realitzades a polítics, tècnics i funcionaris que treballen en els aspectes polítics de l’esport i la cultura i en l’administració municipal. Així doncs, i malgrat tractar-se d’un context molt limitat i – conseqüentment – no extrapolable al cent per cent, l’article reflexiona amb profunditat sobre els papers de l’esport i la cultura com a instruments polítics, deixant lloc pels matisos, les similituds i les diferències entre sectors.
Una de les observacions que fan Ekholm i Lindström des d’un inici és que, si bé es desenvolupen nombroses polítiques relacionades amb les pràctiques culturals i esportives (fins i tot, en alguns casos, plantejades de manera conjunta) en l’àmbit de la recerca aquests dos camps pràcticament sempre s’han considerat per separat. Per aquest motiu, defensen la necessitat de tenir-los en compte sota un mateix paraigües, per tal de proporcionar millors eines a l’hora de dissenyar aquest tipus d’iniciatives.
Posteriorment es fa esment de les entrevistes realitzades, que constitueixen el gran gruix de l’estudi i giren entorn a tres punts:
Els entrevistats consideren diverses formes d’utilitzar l’esport i la cultura per tal de millorar la inclusió social [6] dels joves en risc, i posen de relleu la importància de comptar amb la figura de persones formades que actuïn com a companys d’aquests joves i, a la vegada, com a facilitadors de les pràctiques esportives i culturals.
Una altra estratègia per apropar-los a aquestes pràctiques és fer-ho directament. És a dir, propiciant que treballin o col·laborin en aquests àmbits i oferint-los tasques semi professionals amb la intenció de crear un pont entre ells i l’esport i la cultura i fins i tot, connectar-los amb el món laboral, les administracions i les institucions. En definitiva, es dóna molta importància al fet d’aconseguir omplir de sentit i transcendència el temps lliure dels joves, concepte que a l’article es denomina com “meaningful leisure time”.
En el decurs de la seva lectura, el present article deixa clars els punts en comú existents entre l’esport i la cultura, en tant que ambdues pràctiques tenen potencial per contribuir a apaivagar els problemes d’exclusió social dels joves i potencien el seu apoderament. Tanmateix, és interessant parar atenció als matisos existents. Les pràctiques culturals i esportives generen els mateixos resultats? D’acord amb els plantejaments d’aquest article, la resposta és no.
Com a reflexió final, els autors es posicionen un cop a més a favor de la investigació conjunta de l’esport i la cultura, i determinen que “l’anàlisi conjunt de la política esportiva i cultural pot revelar matisos i punts de vista que contribueixen a la nostra comprensió de l’esport i la cultura com a mitjà per promoure la inclusió social.”
A banda de construir uns criteris propis, aquest article també constitueix un recull de les opinions dels entrevistats, així com de la, segons els autors, insuficient literatura produïda respecte al tema que aquí ens ocupa. Des d’interacció us animem reflexionar sobre totes aquestes qüestions (el potencial de l’esport i la cultura, la importància d’estudiar ambdós sectors de manera conjunta, la seva instrumentalització, les similituds i diferències...) des del nostre propi punt de vista: el context català.
Inicieu sessió [7] o registreu-vos [8] per a enviar comentaris
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/centre-dinformacio-documentacio
[2] https://www.tandfonline.com/loi/gcul20
[3] https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2015/cultura-joves
[4] https://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/mobilising_non_participant_youth.pdf
[5] https://unsplash.com/@junfungchin?utm_source=unsplash&utm_medium=referral&utm_content=creditCopyText
[6] https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2016/participacio-cultural-joves
[7] https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2019/patrimoni-marca-ciutat
[8] https://interaccio.diba.cat/form/alta-comunitat
[9] https://interaccio.diba.cat/node/8074