Un futur en suspensió

Artícles sobre els possibles futurs escenaris per la cultura.

Poc el paper i menys els rius de tinta, però molta la bateria i els píxels que s’inverteixen aquestes darreres setmanes en la circulació de reflexions i noves idees de futur per a unes societats que ara mateix es troben en suspensió. L’àmbit cultural està actuant àgilment i de maneres ben diverses a la crisi del Covid-19, en molts casos innovant i aplicant l'accessibilitat digital. Ara bé, aquesta resposta de cara a la societat, no pot amagar les inquietuds dels diversos sectors culturals, que com la resta del món, es troben immersos en un moment ple d’incerteses que al mateix temps, permet obrir nous escenaris d’oportunitats com podreu llegir als següents articles. Esperem que d’entre aquestes opinions en podeu extreure idees que us resultin de profit per a un futur que no sabem com serà, però que podem treballar per escriure conjuntament.
 

Adam Nieścioruk


 

“Si la cultura compta amb l’estat és perquè serveix a un col·lectiu més gran que el dels seus usuaris directes, serveix per deixar acta de com som, pensem, vivim, sentim, ens relacionem, emocionem, riem.  [...]

Necessitem crítica, diferents visions i el component local o aquesta crisi deixarà el món occidental encara més en declivi, més individualista, més tancat, amb cada família a casa, sense entendre la societat com un plasma si no com una xarxa que suma unitats quan els seus interessos s’alineen.”

Necessita la cultura de plans específics de les administracions? [2] Un article de Ferran López [3] per Teknecultura.


 

“És molt possible que quan sortim d’aquesta epidèmia no puguem analitzar la cultura ni practicar-la des de les inèrcies del passat, tot i que oblidem molt ràpid. A quines comunitats es dirigeix la cultura i de quina manera ho fa serà una pregunta essencial. Potser haurem de tornar a aprendre què volíem dir quan parlàvem de classe creativa, de teixit o d' innovació cultural.”

L'impacte cultural del Covid-19 [4]. Confinats, la cultura es pot apagar lentament, però també podem pensar quina cultura volem [4]. Un article d’Ingrid Guardiola [5] pel Diari Ara.

 

“Va a hacer falta mucha imaginación para capear esta crisis, más allá de los sustitutivos online (demasiadas veces regalados) que ofrecen estos días a la población confinada los agentes culturales. Y también mucha solidaridad y generosidad por parte de quienes van a sobrevivir al descalabro del mercado laboral y están ahorrando en su cuarentena el dinero que suelen destinar al consumo de productos culturales.”

Por qué pagamos el vino y no la cultura [6] per Miquel Molina a La Vanguardia.


 

“Por otra parte, el mundo de la cultura no debe olvidar, aún menos ahora, que la cultura no somos nosotros, sino que es aquello que la sociedad haga/produzca/reconozca como cultura. Por eso resulta pretencioso arrogarse sin ningún atisbo de humildad en la representación de la cultura. A lo sumo, el sector de la cultura, sus trabajadores y sus empresas, representan a un tejido económico y social de la cultura, aquel que la sociedad, bien a través de sus instituciones, bien de manera más directa, tiene a bien mantener, alentar y financiar. Esto es oportuno recordarlo, porque no nos debe extrañar que en estos tiempos la sociedad priorice sus recursos y sus esfuerzos.”

¿Qué nos jugamos? [7] per David Márquez [8].

 

Raldes/Agence France-Presse — Getty Images

 

“El COVID-19 nos ha recordado que el ser humano no es el centro del mundo. Varias novelas y ensayos recientes han empezado a representarnos en unas proporciones más adecuadas y más éticas, en consonancia con el reto de no acabar de destruir el planeta.”

La literatura de la nueva escala humana [9]. Un article de Jorge Carrión [10] pel New York Times.


 

Pensament contemporani en temps de pandèmia. [11] és un recull d’Interacció de “Sopa de Wuhan”, el llibre creat per ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio), una iniciativa editorial -on-line i gratuïta- de l'argentí Pablo Amadeo que aglutina una quinzena de pensadors i pensadores, que vol reflectir polèmiques i debats recents al voltant dels escenaris que s'obren amb la pandèmia del Coronavirus.

 

“‘Tenim la sensació que haurem de revisar totes les nostres estratègies, perquè hi haurà un abans i un després del coronavirus; algunes coses tornaran a estar com estaven, però altres no’, diu Anna Omedes, que creu que la situació actual crearà noves claus de reflexió i permetrà tornar a pensar quin paper ha de complir el museu i què li demana la societat.”

Present i futur dels museus després del coronavirus [12] per Clàudia Rius [13] a Núvol.

 

[14]

“El moviment associatiu sempre hi serà, mantenint el pols cultural del país, vetllant perquè tothom pugui participar en la dinamització social dels seus pobles i barris.”

Editorial de la Junta Directiva de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català a la Revista Tornaveu [15].

Per conèixer de primera mà però, quines són les reflexions i els debats que s’estan donant en el sí de l’associacionisme i la Cultura Popular del nostre país, trobem el Virus Popular [16], que és una plataforma per crear i compartir continguts diversos entorn de la cultura popular a través de la xarxa. El Virus Popular ens arriba a casa principalment a través del seu canal de YouTube, però també ho fa de manera participativa als vermuts en línia [17] amb la cultura popular i la tradició com a protagonistes.

“Fixem-nos-hi, no es tracta únicament de cercar solucions a curt termini, que ja s’ha dit, sinó de plantejar-li al sector cultural un horitzó a mig plaç per adaptar-se a una realitat que dissortadament no tornarà a ser la mateixa que abans de la malaltia.”

La cultura en pandèmia [18] per Xavier Marcé [19] a Hänsel i Gretel.

 

“Fins a quin punt molts dels professionals culturals estan preparats per adaptar-se a aquests canvis i a la nova onada tecnològica associada a la intel·ligència artificial i la robotització? Estem els investigadors i els educadors preparats per acompanyar les joves generacions i als professionals més madurs en aquest procés?”

Reflexions sobre l'impacte del COVID-19 en la cultura (3): els professionals culturals [20] per Lluís Bonet [21].

 

Una imatge del festival de dansa In Situ.


 

“Pronostico que creixeran els marges i la contracultura. L’art no es pot conformar amb la caritat del govern de torn. La ballarem magra. El sector cultural patirà, hi haurà baixes i desercions. Sobreviuran els que sàpiguen adaptar-se, obrint un diàleg entre l’art i l’educació per una banda i la cultura i les cures per una altra. Necessitarem noves lleis de mecenatge, mans generoses i també micromecenatges, perquè la cultura s’ha de sostenir col·lectivament.  I per damunt de tot preservar el principi que la gratuïtat és una condició indispensable de l’art. I que aquesta gratuïtat l’hem de pagar entre tots si volem creadors lliures.”

La cultura després de la Covid19. La cultura l'hem de pagar entre tots si volem creadors lliures [22]. Un article de Bernat Puigtobella a Núvol.
 

 

“Con la idea no de dar falsas ilusiones sino despejar algunas incógnitas dentro de todas las incertidumbres, hemos avanzado en un documento super sintético algunas pinceladas, en torno a Macro y micro-economía, Sociedad y «lifestyle», y Narrativas (Cultura & Política) que han tomado más fuerza estos últimos días.”

El mundo Peri-COVID19 (lo post aun queda por llegar) [23]. Per Elisabet Roselló [24] a Postfuturear.
 

 

Inicieu sessió [25] o registreu-vos [26] per enviar comentaris