L’impacte de les arts i la cultura en la recerca de nous públics

El número monogràfic de 'Cultural Trends [2]' Volum 28, Números 2-3 està íntegrament dedicat a les dades de públics i la recerca, més concretament, al voltant de les perspectives sobre les beques, polítiques, gestió i pràctica. A través de diferents perspectives i propostes metodològiques, es reflexiona sobre l’impacte de les arts i la cultura als diversos públics existents, des d’una visió global i intercultural. Ja sigui des d’una perspectiva més teòrica que investiga les diferents disciplines que poden millorar la tasca de la recerca d’audiències fins a casos més pràctics que experimenten com diferents tipus d'audiències interaccionen amb esdeveniments culturals.
 

De tot el seguit d’articles que es publiquen a aquest monogràfic en destaca, per exemple, el que està dedicat a la representació de l’obra teatral de Shakespeare “The Temple” a una presó de dones. Aquestes dones esdevenen un públic nou, on l’audiència experimenta la identificació amb els personatges i les seves emocions. L’experiència demostra el valor d’una audiència com la de les presons, la qual oscil·la entre la identificació amb els personatges i els distanciament, produint un potent impacte afectiu i reflexiu. L’audiència desenvolupa una relació amb l’obra teatral difícilment equiparable a d’altres tipus d’audiència.
 

Un altre dels articles a destacar és el que es dedica a evidenciar els reptes que proporciona l’intercanvi de coneixement en la recerca d'audiències en actuacions en directe. Les relacions entre productors d’espectacles en viu i l’audiència poden comprometre els mètodes ideals de recerca d’audiència. Aquest article tracta les dificultats per entendre la recepció de les performances en viu i la seva experiència estètica, i quin és el paper de les indústries culturals dins d’aquest escenari.
 

El consum cultural és també analitzat com a impacte en les audiències des d‘un altre punt de vista i fent ús d’una altra metodologia. Aquesta és la decisió que pren la galeria d’art Turner Contemporary quan decideix utilitzar la metodologia anomenada SROI, Social Return Investment per tal de mesurar l’impacte social.  Combinant tècniques qualitatives i quantitatives el SROI mesura la durada del programa de la galeria comparant-lo amb el valor del públic, centrant-se en l’increment del capital social i cultural dels participants.
 

Per últim, una de les aportacions més singulars és la de l’ús d’una matriu visual aplicada als museus per tal de mesurar l’audiència. La “visual matrix” crea un tercer espai de recerca designat a observar els grups d’audiència reestablint l'experiència viscuda en un esdeveniment o procés que té lloc en un tercer espai d’un marc cultural. La "visual matrix" ha estat dissenyada per tal de capturar la qualitat afectiva i estètica que estableix l’audiència  en tercers espais. Aquesta metodologia és útil pels museus en tant que lluiten perquè el seu rol com a llocs on la ciutadania no només estableixi un diàleg sinó que repensi els seus imaginaris del futur.

" The hermeneutic vortex of visual matrix analysis"

En definitiva, el que es reclama amb aquest monogràfic és augmentar el rigor dels mètodes per entendre les diverses audiències. Aconseguir rigor metodològic així com interdisciplinarietat i col·laboració entre diversos actors, ja siguin de l’àmbit teòric com del pràctic és un dels principals objectius que es planteja el sector de les audiències.
 

Podeu consultar el Volum 28, 2019 de la revista  [3]al Centre d’Informació i Documentació [4]

Inicieu sessió  [5]o registreu-vos  [6]per a enviar comentari