Cultura a la fresca

A l’estiu la cultura surt a les places, jardins, platges i fins i tot piscines de tot Catalunya. Alguns exemples són:

Cinema a la fresca al mNACTEC de Terrassa [2] o als jardins de la Casa Rull de Reus [3]; gaudir de l’òpera del Liceu a més de 100 indrets [4]; arrebossar-se els peus a la platja de Palamós [5] o bé estar en remull a un piscina [6] mentres es segueix la trama d’una pel·lícula.

Això és només un tastet de les innumerables propostes programades per tot el territori, i fa evident que des de ja fa uns anys han anat sorgint tota un seguit d’iniciatives que tenen com a denominador comú l’espai públic.

Sala Montjuïc [7]
 

Cinema lliure a la platja [5]
 

Liceu a la fresca [4]
 

L’OBC a la platja [8]
 

Aquest escenari gairebé idíl·lic ens pot fer oblidar la creixent preocupació de molts equipaments culturals [9], com ara cinemes, teatres i auditoris per la baixa afluència de públics. De fet, durant uns mesos la preocupació passa a ser la contrària: hi haurà prou aforament?

Què té de particular l’estiu que pot arribar a tot allò que no s’aconsegueix durant la resta de l’any? Aquestes poden ser algunes de les explicacions: 

• Preus més econòmics o gratuïtat de l’entrada
• Sortir de la institució: un context diferent amb un ambient distès que propicia la socialització
• L’estiu: moment de l’any més idoni pel clima i el temps lliure

Per tot això, podríem preguntar-nos… 

Davant d’aquest èxit rotund seria intel·ligent plantejar-se allargar aquest model durant tot l’any? Proposar una cultura més fresca i allunyada de les institucions pot ser la solució a la poca participació d’aquestes activitats culturals? O és només l’exclusivitat de l’estiu que ho propicia? Trobar el lloc i el moment adequats pot ser la clau de l’èxit, i en canvi intentar allargar-ho forçosament ens pot jugar a la contra. 

De totes maneres, és evident que la fórmula “cinema  a la fresca” funciona molt bé.  Potser perquè respon a les necessitats d’un públic canviant i cada vegada més exigent, que no únicament valora l’acte cultural en sí sinó l’experiència que es construeix al seu voltant. La diferència és clara: no és el mateix mirar una pel·lícula dins d’una sala fosca de cinema que a la platja, on inevitablement s’hi sumen tota un seguit d’al·licients extres.

En definitiva, sempre s’hauran de pensar noves formes per apropar la cultura, ja que el que no es pot negar és que segueix havent-hi interès, per molt que els formats i necessitats del públic hagin evolucionat.

Inicieu sessió [10] o registreu-vos [11] per enviar comentaris