La cultura al cor del desenvolupament sostenible

La UNESCO [2]ha recuperat la tradició de les reunions ministerials en el camp de la cultura, després de 21 anys sense fer-se. Com a resposta a els canvis que s’estan produint últimament, la UNESCO té com a objectiu enfortir la seva capacitat multidisciplinar i així poder tractar la temàtica del desenvolupament sostenible d’una manera comprensible des de diversos punts de vista.

És per aquest motiu que el passat mes de novembre es va fer una trobada ministerial, la qual va permetre la posada en comú de diversos punts de vista al voltant de les polítiques culturals en resposta als reptes i oportunitats que la societat del futur planteja. En sintonia amb l’Agenda 2030 i els Objectius pel Desenvolupament Sostenible, s’han creat diverses línies de treball totes elles posant especial èmfasi a la cultura i el seu paper clau per tal de viure en societats més resilients i inclusives, les quals son la base d’un desenvolupament sostenible. Si es vol entendre millor el paper de la cultura present a l’Agenda 2030 recomanem l’article La presència de la cultura a l'Agenda 2030 [3] on s’hi recullen les idees més rellevants.

Per tal de comprendre quin és el rol que la cultura i les polítiques públiques a tenir en compte en aquest escenari de futur -- i de present -- s’ha d’entendre que el desenvolupament sostenible abraça una interrelació de factors com ara: la justícia social, l’educació, l’empleabilitat, la protecció mediambiental, etc. És precisament aquesta interrelació de factors la que fan de la cultura un factor clau que permet interconnectar les diverses àrees de polítiques públiques. Tots aquests factors es poden resumir en les cinc “P”: People, Planet, Prosperity, Peace and Partnership, les quals esdevenen els 5 pilars fonamentals en els quals es basen els ODS i, en definitiva, l’agenda 2030.

Al tractar-se d’uns preceptes que concerneixen a tot el planeta Terra, s’analitza el panorama cultural a les polítiques públiques de vuit regions diferents del món:  Europa i Amèrica del Nord, Àsia Central, Europa de l’Est i el Cauques; Amèrica Llatina; El Carib; Àsia; El Pacífic; Àfrica i els Estats Àrabs, amb la intenció d’identificar les tendències, els reptes i les oportunitats que cada regió i subregions plantegen i així crear noves orientacions estratègiques.
 

Europa i Amèrica del Nord

Amb una gran tradició i llegat a les seves espatlles, aquest bloc de regions planteja, a termes generals, com a línies de futur a destacar un creixent interès en cooperació cultural, sobretot per part del Consell d’Europa [4] i la CoMoCoSEE [5]les quals tenen propostes innovadores com ara la cooperació per a protegir llocs de Patrimoni Mundial dels efectes nocius del turisme de masses, i fer esforços pel foment de la pau i el multiculturalisme.
 

Àsia Central, Europa de l’Est i El Cauques

Un dels nexes d’unió de les tres regions son les històriques rutes de la seda, que han permès compartir una herència cultural important i construir identitats nacionals culturals. Les sub-regions han desenvolupat polítiques culturals en la direcció de promoure el diàleg intercultural. Un dels seus objectius de futur és enfortir les polítiques d’arts i educació per tal de fomentar l’impacte de les indústries culturals i creatives.

Amèrica Llatina

Aquesta àmplia regió gaudeix d’una història amb múltiples matisos altamanet apreciada a través de les seves polítiques que contemplen la diversitat cultural i els drets culturals. A diferents nivells, els països de la sub-regió estan fent de la riquesa del patrimoni i la creativitat un actiu pel desenvolupament econòmic i la promoció de la identitat cultural regional, incloent-hi la dimensió digital. Pel futur, una millor sistematització de dades, una expansió en l'educació de les arts i una encara millor habilitació del mediambient per la societat permetran que la cultura continuï creixent i contribuint a una desenvolupament sostenible a la sub-regió.
 

El Carib

Una regió ben coneguda per la seva competitivitat pel que fa a la producció d’expressions culturals. De totes maneres, davant la perspectiva potencial del turisme, l’augment dels vincles entre polítiques culturals i turisme és essencial de cara a un futur proper. També es fa èmfasi en la necessitat d’alguns països d’aprofitar el poder cultural que tenen per augmentar el nombre de les polítiques públiques adreçades a la inclusió social, la igualtat de gènere, la reducció de desastres naturals, la salut i l’urbanisme.
 

Àsia

L’herènia tangible i intangible s’entrellaça en aquesta regió i proveeix una base sòlida per a la creació d’unes bases més sostenibles per salvaguardar les pràctiques patrimonials, incloent-hi la gestió del turisme cultural. Malgrat la solidesa de la base, aquests plans podrien quedar més reforçats expandint la inclusió de la cultura a d’altres polítiques com ara urbanisme o migració.
 

El Pacífic

En comparació amb altres regions del món, les polítiques culturals de les sub-regions del pacífic estan ja fortament arrelades a les polítiques públiques i enllaçades amb altres camps del desenvolupament sostenible. Aquest progrés significatiu durant els darrers anys és fonamental per a un desenvolupament més sostenible i unes comunitats més fortes a l’hora d’encarar els efectes del canvi climàtic. El repte pel Pacífic és fer operatives les estratègies millorant les capacitats, dades i fonts pel sector cultural, les quals romanen limitades.
 

Àfrica 

La diversitat cultural d’Àfrica és quelcom característic d’aquesta gran regió. Combinant aspectes tangibles i intangibles i posant l’accent en l’aprofundiment de les relacions entre les persones i el mediambient. Històricament, les polítiques culturals havien posat el focus a la construcció nacional i actualment intenten incorporar la visió cultural a les agendes nacionals. Hi ha una creixent preocupació per a les polítiques culturals i això es percep en l’increment d’aquestes polítiques al desenvolupament nacional.
 

Els Estats Àrabs

Les sub-regions d’aquesta latitud tenen una forta tradició cultural basada en la construcció nacional. El gran potencial de la regió ha estat el d’expandir la seva economia creativa, fet que ha despertat un gran interès, amb alguns exemples claus que han servit de far inspiracional per la resta. A tot això, la participació del sector privat té el potencial de donar suport no només econòmic, sinó pel foment de les llibertats fonamentals.
 

Davant d’aquest territori tan ampli i variat, una de les principals preocupacions que concerneixen a les polítiques culturals i a la UNESCO és com podem mesurar-ne l’impacte sobre desenvolupament el desenvolupament? Aquests i altres ‘coms’ poden trobar resposta a través dels Indicadors temàtics per la cultura dins de l’agenda 2030.
 

Indicadors Cultura 2030

Aquests indicadors tenen com a propòsit mesurar i monitoritzar com la cultura la contribueix a la implementació dels ODS de l’Agenda 2030, ja sigui a escala local o nacional. Els indicadors estan agrupats en 5 dimensions:

• Mediambient i resiliència
• Prosperitat i sosteniment
• Coneixement i habilitats
• Inclusió i participació

Cada dimensió és una combinació dels principals ODS per tal de reportar la multifacètica i transversal contribució que fa la cultura al desenvolupament sostenible.

A més, cal destacar que com a aspecte prioritari que plana sobre tots els demés indicadors hi ha la lluita per la igualtat de gènere, la qual és tractada de manera transversal en comptes de ser considerada un indicador més.

En definitiva, els Indicadors Cultura 2030 han estat creats per esdevenir una eina per donar suport a l’hora d’avaluar l’impacte de les polítiques culturals i la seva contribució al desenvolupament. A través de l’ús de dades es pretén reafirmar el valor de la cultura en la lluita pels reptes que la societat global presenta. 
 

Podeu consultar els documents complerts via:

HTML    Culture and Public Policy for Sustainable Development [6]

PDF      Culture and Public Policy for Sustainable Development [7]i Culture 2030 indicators [8]

Inicieu sessió  [9]o registreu-vos  [10]per a enviar comentari