Toby Miller [2] | Routledge [3]
El ‘rentat verd d’imatge’ és una estratègia d’abús del moviment “verd” per a preservar i ampliar el mercat, finalment doncs per a vendre més. L’eina bàsica emprada pel seu desenvolupament és el màrqueting, constitueixen costoses i complexes campanyes de publicitat per a fer propaganda enganyosa sobre la percepció de certs productes i serveis, però també de persones.
Algunes d’aquestes campanyes són força conegudes. Com l’ús per part de Gas Natural d’un logo amb una papallona [4], connectant-se així amb la natura. O el patrocini del temps [5] a les notícies fet per Repsol. Les vinculacions, però, van mes enllà. Trobem al llibre alguns exemples de col·laboracions d’empreses petroleres [6], com BP i Shell, amb museus. I no serà estrany veure aquesta vinculació, de patrocinis financers, en projectes culturals. La polèmica de la guia sobre hàbits saludables “Un infant que creix [7]” editada per la Generalitat i publicada aquest 2017 és un clar exemple d’això. Tot i que ja ha estat eliminada la publicació original i renovada la versió després de les crítiques rebudes [8], era una forma perfecte de greenwashing de marques comercials. Un altre tipus d’exemple és el relacionat amb les celebritats. Leonardo DiCaprio [9], per exemple, es va prendre un any sabàtic per a dedicar-lo a “volar per el món fent el bé al medi ambient”. Però volar no fa més que generar una gran petjada de carboni; a més, va rodar a Titànic a Popotla (Baja California, Mèxic) gràcies a l’expulsió de les pesqueres locals i a la construcció d’un mur per evitar la intrusió de la població de la zona.
Aquest procediment no és només emprat per grans empreses i famosos, sinó que també s’utilitza amb la connivència i participació de tots nosaltres. «Greenwashing culture» examina la complicitat del món de la cultura en relació amb la crisi del medi ambient. A les conclusions s’encoratja als responsables polítics de tots els nivells territorials a seguir treballant en el foment de les practiques culturals verdes per a que aquestes prosperin en organitzacions culturals i artístiques. Com és el cas de la xarxa IMAGINE 2020 [10] fundada per Europa Creativa i formada per 10 organitzacions culturals que treballa en el binomi art-ecologia.
Podeu consultar aquest llibre [11] al Centre d’Informació i Documentació [12].
Inicieu sessió [13] o registreu-vos [14] per enviar comentaris
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] http://www.tobymiller.org
[3] https://www.routledge.com/
[4] http://www.marketingnews.es/grandes-corporaciones/noticia/1047651028205/gas-natural-fenosa-estrena-marca.1.html
[5] https://www.youtube.com/watch?v=vz7Ylj382rc
[6] https://www.theguardian.com/business/2015/nov/12/science-museum-ends-sponsorship-deal-with-shell
[7] http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Un-infant-que-creix
[8] https://twitter.com/danixaca/status/952968001774637056
[9] https://www.ara.cat/estils_i_gent/Leonardo-DiCaprio-mes-influents-planeta_0_1564043659.html
[10] http://www.imagine2020.eu/
[11] http://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=45882
[12] http://www.diba.cat/web/cerc/cido
[13] https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2015/01/12/modelo-barcelona-y-politica-cultural-usos-y-abusos-de-cultura-por-parte-de-modelo-e
[14] https://interaccio.diba.cat/form/alta-comunitat
[15] https://interaccio.diba.cat/node/7415