El sector cientificotecnològic requereix 'la gran empenta'

Andrea Fernández Novo y Sergio Torres Pascual [Ed.] | Fundación Alternativas [2]

La necessitat de l’informe s’empara en el lema de “sin avances científicos no hay progreso posible”. Sobre la ciència sempre es diu una cosa i es relaciona amb la poca inversió que s’ha fet en ella i també en el que ha patit el sector al llarg de la crisi. Igual que l’economia, amb els seus cicles fluctuants, la ciència i la tecnologia (d’ara en endavant CiT), també han sofert el decreixement i l’expansió a cavall de l’economia. Aquestes conclusions són superficials pot ser, per això el text vol fer un diagnòstic profund de la salut de la ciència a Espanya.

El sistema espanyol de CiT no ha comptat amb una estratègia real segons les necessitats del territori, el fet de la competència territorial dual fa que tampoc s’hagi aconseguit que les diferents administracions es posin d’acord. I això constitueix també una barrera a la inversió privada. L’informe clou que la millora del sistema en CiT passa per que s’estableixi com a un tema rellevant de l’agenda política ja que es tracta d’una peça clau del progrés “a través de la puesta en marcha de una política de reindustrialización basada en la innovación” i que compti també amb la participació de la comunitat científica. Alhora cal revisar el sistema de contractació per a enfortir els contractes estables i els salaris adequats, tot mentre es dona prioritat a la mobilitat i es prioritza la formació de qualitat. Sobretot després de la fuga de cervells que ha patit aquest sector, com d’altres, en època de crisi econòmica.

La Ley 14/2011 de la ciència, la tecnologia i la innovació [3], actualitzada a l’octubre de 2017, s’observa com a insuficient. Els colls d’ampolla en el sector no deixen de posar dificultats al sistema cientificotècnic: falta de disseny d’estratègia en CiT, dependència governamental, descoordinació institucional ¿Com pot la CiT convertir-se en un factor de desenvolupament social i cultural real? L’informe recalca la necessitat d’un pacte cívic per a legitimar les noves polítiques públiques del sector i en el que participin per tant tots els agents implicats. A més a més, ja avança tres estratègies clares: l’increment de la despesa pública, la desburocratització de la gestió científica i la potenciació de la participació ciutadana.

Resulta curiosa i alhora inquietant l’absència de reflexió entorn al paper de la dona en la ciència; ja que en altres estudis i projectes es tracta d’un tema molt important, com Mujer y Ciencia [4] o Dones i Ciència [5] de la Generalitat de Catalunya.

D'altra banda, darrerament el món editorial viu un esclat de publicacions amb nom femení que reten homenatge a científiques, tècniques, investigadores i inventores que al llarg de la història han sobresortit perquè han aconseguit fites considerades tradicionalment com a masculines.

Només en els últims mesos han sortit al mercat  diverses propostes en aquesta línia: "Las chicas son guerreras [6]", "Mujeres de ciencia [7]", "Las chicas son de ciencias [8]" i, la més recent, "Supermujeres superinventoras [9]" que es dirigeixen a un públic preferentment femení i jove, i mostren a nenes i adolescents que ser dona i científica,  inventora o descobridora no és excepcional, que n'hi ha moltes més a banda de Marie Curie i que, per tant, la ciència no és només cosa d'homes.

PDF – «Informe sobre la ciencia y la tecnologia en España [10]»

HTML – «Informe sobre la ciencia y la tecnologia en España [2]»

Inicieu sessió [11] o registreu-vos [12] per enviar comentaris.