Transformació continua, la gran revolució sociocultural

Antonio Ariño Villarroya [2] i Ramón Llopis Goig [3] | Fundació SGAE [4]

El llibre repassa com la gran revolució sociocultural del segle XXI ha impactat en els interessos i pràctiques culturals, especialment degut a l’embat de la comunicació mòbil. Es tracta d’un estudi des de la perspectiva de la sociologia, que conté molta informació estadística amb l’objectiu de realitzar una anàlisi sistemàtica de les pràctiques i interessos culturals als últims 15 anys a Espanya; basat centralment en les Enquestes d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya [5] del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. L’estudi constata un “procés d’ampliació de les audiències en totes les pràctiques de les que es té informació”, però aquesta ampliació s’associa a una persistent estabilitat en l’estructura de penetració d’aquestes.

La revolució cultural, els canvis actuals en els interessos i pràctiques culturals, està condicionada bàsicament per quatre factors: tecnològic, econòmic, social i polític. El tecnològic es relaciona amb una infraestructura invisible que permet la connectivitat mòbil permanent. “La difusión de los conocidos como social media y los dispositivos portátiles inteligentes está produciendo un cambio social de paradigma en las prácticas culturales, al modificar no sólo el acceso a los bienes y servicios sino también la dinámica de las funciones de creación, producción, difusión, circulación y participación cultural”. El factor econòmic va de la mà d’un canvi en el model econòmic relacionat amb la crisi i l’augment del capitalisme cognitiu. L’aspecte polític està vinculat a un canvi radical en l’agenda política marcat per la reducció de les inversions en cultura i les polítiques de flexiausteritat. Per últim, la variable social es caracteritza per l’existència de noves realitats; més aviat visibilització de realitats amagades com l’envelliment demogràfic i la multiculturalitat. Els autors volen destacar dos factors més molt rellevants en aquesta etapa de transició: el recanvi generacional i la maduració dels sistemes educatius.

«Culturas en tránsito: las prácticas culturales en España en el comienzo del siglo XXI» destaca que els factors determinants per a accedir a béns i serveis culturals són: el factor sociodemogràfic, el factor educatiu, el factor financer, el temps lliure i l’accessibilitat.  Ariño, ideòleg de les tesis de l’omnivoritat en les pràctiques culturals, ressalta de nou en aquest text en col·laboració amb Llopis “que la educación es el factor más determinante de las diferencias y las desigualdades en la distribución de los bienes, servicios y prácticas culturales”.

L’expressió que incorpora al seu títol “en trànsit” fa referència a aquest moviment continu d’aprenentatge diari, de grans passes i grans canvis, “natius digitals, migrants del món digital al món analògic, migrants del sud al nord, en streaming, a les xarxes... tot es mou”.

Podeu consultar aquest llibre [6] al Centre d’Informació i Documentació [7].

Inicieu sessió [8] o registreu-vos [9] per enviar comentaris.