Residències artístiques virtuals

Elena López-Martín [2], Borja Morgado-Aguirre | Arte, individuo y sociedad [3] Vol. 29, nº 3 (2017)

La idea de residència artística, més enllà de la disciplina, sol anar molt lligada a un espai de trobada entre els creadors. De fet, trobem residències artístiques en indrets molt diferents, i creadors que treballen tant en entorns eminentment rurals com urbans. I ja fa temps que aquest espai de trobada és també Internet.

La residència artística, és a dia d’avui una fórmula per la recerca i producció artística molt habitual entre els creadors a l’hora de realitzar un projecte. Ja fa temps però que existeixen aquestes modalitats de treball en comú, de fet sorgeix el segle XIX, amb les colònies d’artistes [4] que sortien dels circuits acadèmics per treballar en espais comunitaris per compartir  experiències i coneixement. Això sí, va ser a partir dels anys 1990 que es van impulsar definitivament les residències, que han anat prenent des dels formats més alternatius i autogetsionats a les residències amb el suport, la complicitat o l’estructura de l’administració pública, com per exemple la xarxa de Fàbriques de creació de Barcelona [5], o l’Estruch [6] a Sabadell.

L’espai com a tal deixa de ser un condicionant per a la creació amb l’arribada d’Internet. I el 1995, va néixer el que s’anomenaria net.art [7], l’art a la xarxa. Des d’aleshores es artistes han anat adoptant la interfície d’Internet com un nou suport. A la vegada, els espais de treball han anat perdent valor en detriment dels nous mitjans de treball digital en xarxa i a distància. Així que finalment, sigui com a mitjà de treball, investigació o creació, Internet esdevé un espai comú de treball de la majoria de creatius. És per això que de manera natural les residències artístiques s’han anat traslladant també en aquest espai virtual que és la xarxa.

Les residències virtuals, poden ser molt variables, i oferir des de treball en xarxa fins a una presencia a l’estructura comunicativa de l’entitat. Al capítol ‘Residencias virtuales [8]’,  de la revista ‘Arte, Individuo y Sociedad [8]’, s’analitza les experiències de residències virtuals, des del punt de vista dels amfitrions. La seva durada generalment pot ser extensible de 1 a 20 mesos, tot i que solen ser curtes, de fet un 66% realitza residències virtuals de 3 mesos o menys.

La publicació compila 24 projectes internacionals de residències virtuals [9] realitzats entre 1999 i 2016 per diferents entitats promotores [10]. Es resumeixen en aquesta taula informativa [11]. D’entre les que es mostren, destaquem #tweettoit [12], residència virtual de la plataforma @INSONORA [13] d’art sonor i interactiu. D’una setmana de durada, es desenvolupa a través de Twitter, per tal que els residents prenguin la plataforma d’Insonora per compartir el seu procés creatiu, i generar interacció entre els seguidors.

Cal restar atents, perquè tot i que ja fa més de 20 anys que l’Art va entrar a la xarxa, les residències virtuals encara es troben en fases embrionàries, però molt probablement veurem com augmenten degut a l’augment de les xarxes socials i la seva fàcil accessibilitat.

[14]

PDF Residencias artísticas virtuales: presentación, compilación y análisis desde la experiencia del anfitrión [15]

HTLM Residencias artísticas virtuales: presentación, compilación y análisis desde la experiencia del anfitrión [16]
 

Inicieu sessió  [17]o registreu-vos  [18]per a enviar comentaris