Repensar la cultura europea

Anne-Marie Autissier [2] | Éditions de l’attribut [3]

Una Europa rica i diversa culturalment ha sigut raptada lentament pel Zeus de la globalització i el neoliberalisme.I ara, més que mai, cal reinventar la relació d’Europa amb la cultura. Tots els ponts construïts i els murs derruïts, ara s’aixequen davant la incapacitat de gestionar els conflictes del nou segle amb els principis dels quals sempre havia fet bandera. Ens trobem davant una Europa que caldria repensar, i hauria d’apostar més que mai per la cooperació cultural i una consciència inclusiva, que podria ajudar a la resolució dels conflictes actuals.

Ens trobem davant un assaig d’Anne-Maria Autissier sobre 50 anys de cooperació cultural europea, que fa un repàs des de la guerra freda fins a un context d’europeització i globalització, que ens porta a la crisi actual del "somni europeu".

Analitza les dificultats sorgides en una Europa, diversa políticament, a l'hora de generar i cooperar en accions culturals comunes. També ressalta les diferències nacionals entorn les polítiques i accions culturals, que es posen de manifest en les formes de gestió malgrat s’hagin esvaït les fronteres físiques gràcies a l’espai Schengen. Alhora fa un repàs també de les relacions internacionals des de l’Unió Europea respecte altres països i territoris de la resta del món, que veuen encara conjunt el panorama cultural Europeu.

Els reptes europeus d’avui són molts, des de les fronteres i les migracions, a la igualtat de gènere, passant pels drets laborals i socials, i el respecte a la diversitat. La Unió Europea és un projecte incomplert tal com estava plantejat. És una unió d’estats culturalment cada cop més tancats, que nega la pròpia pluralitat i la mateixa pluralitat europea, de les seves llengües, les seves arrels, i la pròpia riquesa cultural. Ens trobem davant d’una Europa globalitzada, raptada pel gran Zeus neoliberal, que arrossega des de la fi de la II Guerra Mundial els rastres de l’imperialisme cultural dels EEUU.

Autissier [4] proposa que la millor identificació social amb Europa, passa per assolir una Europa més social. I és ben segur que la Europa dels mercats, de les polítiques marcades pel Banc Central Europeu, no ajuda a la identitat europea. Ben al contrari, fa evident la relació d’interessos purament econòmica que suposa la unió, i aïlla culturalment els seus pobles.

I es que després de decennis de cultiu neoliberal a Europa, sentencia l’autora que ja és l’hora de l’economia creativa solidària a Europa, i de deixar de banda la competitivitat i apostar per la cooperació, que ens permeti créixer culturalment.

Podeu consultar el llibre [5] «Europe et culture: un couple à réinventer?» al Centre d’Informació i Documentació [6]

Inicieu sessió [7] o registreu-vos [8] per a enviar comentaris