La cultura de la participació en la cultura

Directorate-General for Education and Culture (European Commission) [2]

La cultura és de tots. La màxima és senzilla però té unes implicacions profundes. A l’entrada [3] del 9 de maig remarcàvem el valor públic de la cultura dient que l’experiència és l’essència de la cultura. Un dels aspectes més evidents del fet cultural és el patrimoni, ja sigui tangible, intangible o digital. També aquest patrimoni ens pertany a tots perquè ens recorda què ens fa humans. Ara bé, qui gestiona i preserva aquest patrimoni? A fi de promoure models de governança participativa [4] del patrimoni cultural, el grup de treball OMC (Open Method of Coordination [5]) presenta l’informe ‘Participatory Governance of Cultural Heritage’.

Fa temps que el concepte de participació ciutadana ha calat en el discurs polític, amb més retòrica que pràctica. El moviment 15M [6] ja reclamava una democràcia més participativa; avui la paraula ‘sobirania [7]’ també ha agafat força protagonisme en el marc d’una reivindicació popular per gestionar entre tots el que és de tots. El document de la Unió Europea [8] porta aquest debat al terreny del patrimoni cultural en totes les seves expressions. Així, pretén enfortir “the relationship between cultural heritage institutions and professionals, and everyone interested or engaged in cultural heritage”. Segons afirma el grup d’experts, la participació en aquest àmbit permet una gestió del patrimoni que involucra de manera decisiva la comunitat i resulta més sostenible a llarg termini.

L’informe té vocació de manual. Analitza diversos casos de bones pràctiques i n’extreu un seguit de conclusions. D’aquesta manera, és important:

• Impulsar l’interès públic pel patrimoni

• Teixir relacions entre les parts interessades i les institucions

• Donar flexibilitat i suport als projectes participatius

• Millorar la formació del personal de les institucions

• Valorar el procés de participació com a part del resultat

• Remarcar la importància de la participació en totes les fases

• Connectar la cultura tangible, intangible i digital

Finalment, el text recull recomanacions i consells per engegar projectes d’aquesta mena. En aquest sentit, se centra tant en les institucions i agents que preserven el patrimoni com en els responsables de fer polítiques.

Projecte ‘Adopt a monument [9]’ a Finlàndia

L’annex de l’informe és un ampli recull d’experiències culturals europees en què la participació és clau. En són un bon exemple: el Museu de les Relacions trencades [10], en què s’exposen objectes i les històries anònimes que expliquen (Zagreb); l’associació privada de detectors de metall que col·labora amb un museu [11](Dinamarca); o el wiki participatiu [12] per recollir i inventariar el patrimoni intangible d’una regió (Finlàndia).

Per acabar, defensar la democràcia ha d’implicar defensar la participació. Si valorem la dinamització del patrimoni com un element clau de la construcció d’una societat millor, la seva gestió pot quedar el marge de les polítiques participatives.

Per a més informació, podeu consultar el document:

PDF    Participatory Governance of Cultural Heritage [13]

HTML  Participatory Governance of Cultural Heritage [14]

Inicieu sessió [15] o registreu-vos [16] per enviar comentaris